Josep Blanch i l'art de retratar cultures
Una manera d'apropar-se a les poblacions locals i consells per viatjar mirant de veritat.
Mantenim una interessant conversa amb Josep Blanch, especialista en fotografia de viatges i paisatge, un gran coneixedor de les cultures que retrata. Amb motiu de les seves recents exposicions sobre les ètnies de Madagascar i Benín, Josep ens parla d'Àfrica i de com descobrir un país a través del retrat. Un gran professional que ens ensenya a viatjar amb ulls de fotògraf.
Autor foto: Josep Blanch
Coneixent l'artista
Apassionat des de ben petit, fascinat pel món de les instantànies, immortalitza el que passa allà on viatja. Membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i de la Societat Catalana de Fotografia de Natura, Josep disposa d’un ampli arxiu tant nacional com internacional. Un vertader amant de la fotografia que ha participat en l’edició i publicació de llibres, articles de premsa, la docència i ha realitzat vàries exposicions tant individuals com col·lectives.
Sempre carregat amb la seva Nikon i la seva Fuji, Josep ha estat capaç de transmetre l’essència de cada país que visita i que acompanya d’elaborades cròniques al seu propi blog.
Josep, sabem que portes dècades viatjant amb la teva càmera. Has notat que la gent reacciona d’una manera diferent davant un fotògraf avui en dia a diferència de quan vas començar? Recordes algun lloc on aquesta diferència et cridés especialment l’atenció?
«El que si es cert es que quan mes verge es una país o una regió, mes fàcil es fer fotografia. En els països molt turistitzats, fotografiar a la població local cada vegada es mes difícil, demanant diners per tal de viure a costa del viatger, cosa que jo mai he fet i a la que sempre m’he negat. Et diré que països molt fàcils han estat Yunnan (China), Benin, Uzbekistan, Sud de l’India entre d’altres.«
Tots sabem que la fotografia de vegades pot fregar els límits de la privadesa quan volem fer un retrat de forma genuïna. Abans de retratar a algú que no coneixes, com t’hi apropes? Hi ha hagut alguna ocasió en que decidissis no fer la fotografia?
«Mira, per davant de tot esta l’educació i la ètica. Jo sempre he demanat permís per fer una fotografia a qualsevol persona. Permís que a vegades tant sols amb la mirada ja tens. Sempre intento interactuar amb les poblacions locals, estar entre ells, i al final ja no et fan cas i ets un més d’entre ells. El que no fotografio mai, son les situacions d’indigència i tot allò que vagi contra l’honor i respectabilitat de les persones.«
Has retratat paisatges, cultures i poblacions arreu del món…. en específic la població malgaix i les diferents ètnies de l’illa. Què té que no hagis trobat a altres llocs? I si haguessis de quedar-te amb una sola foto del país, quina seria i què hi trobaríem?
«Madagascar es Àfrica sense ser Àfrica. Es un popurri d’ètnies, de fet, unes disset que varen arribar d’altres parts tant llunyanes com Indonèsia o d’Aràbia, i sí, una part també te procedència africana, cadascuna de les ètnies varen portar les seves pròpies cultures. Això fa un mosaic de tradicions, arquitectura, gastronomia, rituals, etc, en un continent molt delimitat per ser una Illa. Jo diria que la fotografia mes buscada pel públic en general son les postes de sol a Morondava al Passeig dels Baobabs.»
Ens traslladem al costat oposat d’Àfrica, a l’antic regne de Dahomey. Per a molts és un país molt autèntic i amb molt per descobrir encara. Què és el que has descobert a Benín a través de la teva càmera? I què inspira la teva exposició “Els fills de Dahomey”?
«El problema d’Àfrica es que per a molts, la seva historia comença amb el post colonialisme i no es cert. L’Àfrica subsahariana esta carregada d’història amb grans imperis o regnes com el de Mali, Aksum, Hausa o el Califat de Sokoto, que ara es Nigèria. I entre ells també el Regne de Dahomey, l’actual Benin. Visitar Benin es trobar part d’aquesta historia desconeguda pel gran públic.
Per tant quan visites i fotografies aquest país i les seves gents el que veus es com s’han originat i organitzat els diferents territoris basant-se en els seus orígens. El meu treball “Fills de Dahomey” es un reconeixement a aquesta diversitat cultural de les diferents ètnies que han sabut superar molts entrebancs en la seva convulsa historia.»
Què podem esperar trobar a les teves exposicions fotogràfiques i què esperes que hi trobi la persona que les visiti?
«Bàsicament, el que trobareu en el meus reportatges son fotografies que relaten una manera de ser i de viure, sense etnocentrismes, fotografies preses des de la proximitat, un relat de lo quotidià, on es pot veure l’empremta de les seves cultures en el sentit mes ampli. Intento que el públic viatgi i conegui sense desplaçar-se a traves de les meves fotografies.«
Quins consells donaries als nostres viatgers per tal de viure el món a través dels ulls d’un fotògraf?
“Mireu, fotògraf o no, per a mi l’essencial d’un viatge es arribar a conèixer el desconegut, el contacte amb la població local. Interactuar, preguntar, interessar-se per la seva quotidianitat, aquesta és l’única manera de conèixer la gent i, des del meu punt de vista, la gent es la que dona identitat a un territori. Si, a més, gràcies a aquest acostament, pots fer fotografies, aquestes arriben a parlar per si mateixes, que transmeten sensacions i, sobre tot, que expliquen històries”
El treball de Josep exposat
Si estàs per Barcelona, pots veure el treball de Josep en les seves dues últimes exposicions. "Madagascar, viure malgaix" ens mostra com viuen les ètnies de l'illa i la trobareu en el Foto Fest Poblenou. D'altra banda, el Centre Cívic Pandaru situat a Sant Martí ens ofereix la seva exposició "Fills de Dahomey", un recorregut visual per l'antic Regne del Dahomey.