Amb l'arribada de la primavera a l'hemisferi sud s'obre la temporada de trekking a la Patagònia. La nostra companya Yolanda ens relata algunes de les seves experiències viatjant per la Patagònia.
Fa uns dies que hem arribat a l'Argentina procedents de Barcelona amb l'objectiu de recórrer la Patagònia. No sé quants dies fa perquè no porto el compte. Després de passar un parell de dies visitant el més destacat de Buenos Aires, deixem aquesta gran ciutat de prop de tres milions d'habitants per a volar cap a Puerto Madryn.
Tot el que hem vist, caminat i contemplat des de la nostra arribada ha estat únic, i he perdut la noció del temps.
Península Valdes
Puerto Madryn està a més de 1.000 quilòmetres de distància de Buenos Aires. Aquesta població és la principal porta d'entrada a la Península Valdés, declarada Patrimoni de la Humanitat per la varietat i abundància de la seva fauna, tant marina com terrestre.
Quan vaig tenir prop enormes balenes franques australs, pingüins o dofins de Commerson, vaig pensar que només per això el viatge ja havia valgut la pena. I això que encara no sabia el que estava per arribar.
El guia que ens acompanyava va comentar que havíem tingut molta sort per la quantitat d'animals que vam veure i per veure'ls nedar en gran nombre. L'embarcació ens va acostar també fins als assentaments costaners d'elefants marins en Punta Delgada, Caleta Valdés i Punta Cantor. Un autèntic luxe que va continuar l'endemà en la Badia Camarones, on, a més de gaudir de la seva bella platja verge, vam poder contemplar la seva abundant fauna marina i, especialment, els pingüins de Magallanes.
Perito Moreno – Cerro Fitz Roy
Els tres dies abans d'arribar al Perito Moreno hem caminat. Hem caminat força. Però, tot i que ha estat cansat, no ho canviaria per res. A peu, a poc a poc, com ha de ser, hem recorregut la vall de Arroyo del Salto, i arribat fins als peus de la imponent paret de granit del Fitz Roy, frontera entre Xile i Argentina, un gegant que té la reputació de ser de dificultat extrema. De fet, mentre en l'Everest hi ha cues per a arribar al cim, el cim del Fitz Roy només l'assoleixen una mitjana de dues expedicions a l'any. Veure-la de prop, i malgrat tenir la meitat d'altura que els gegants de l'Himàlaia, sobrecull.
Les excursions parteixen des de El Chaltén, un petit poble de muntanya considerat com la capital nacional del trekking, on arribem per la mítica Ruta 40.
En una altra de les excursions vaig emmudir davant la vista incomparable del Cordón Adela, del Glacera Torre i dels pics de granit que l'envolten. També gaudim amb els petits tèmpans de la Laguna Torre. En algun moment vaig pensar que les nostres càmeres fotogràfiques traurien fum. En una d'aquestes marxes, ja no recordo quina, la natura ens va regalar una de les seves visions més esplèndides: el vol del còndor. La majestuositat d'aquest animal, que pot arribar a mesurar tres metres d'envergadura, és difícil de descriure, però, si se'n té l'oportunitat, cal veure'l almenys una vegada a la vida.
En veure el vol majestuós del còndor se'm va saltar una llàgrima, i crec que no vaig ser l'única.
El Calafate
Després d'un viatge per carretera cap a El Calafate, per fi arriba la cita més esperada, almenys per mi. El dia s’aixeca serè encara que una mica ventós. Només sortir de l'hotel veig una estol d'ocells volant que em produeixen bones vibracions. El bus ens acosta fins a la Península de Magallanes s'està vorejant la Llac Argentino. Des d'on ens deixa iniciem una curta caminada seguint el nostre guia. Ens condueix fins a un punt en el qual estem sols i des del qual veiem el Canal dels Témpanos amb una perspectiva insòlita.
Al fons se sent el cruixir del gel. La meva cara està freda pel lleuger vent que baixa de la muntanya, però sento que el meu cor crema d'emoció. La llengua de gel que baixa del Cerro Pietrobelli des de fa milions d'anys em fa sentir petita, insignificant. No sóc capaç ni d'aixecar la càmera per a fer una fotografia. Vull gaudir de cada moment que sóc aquí per a poder-ho somiar la resta de la meva vida. Acabem la visita a bord d'una embarcació que ens acosta fins a les plaques de gel que estan a punt de trencar-se sobre l'aigua, però estem tan a prop que no veiem la glacera. La imatge des del mirador és la que he fixat en la meva retina, amb la banda sonora que produeix la pròpia glacera.
Demà el viatge seguirà. Recorrerem el Llac Argentino, visitarem el Parc Nacional Torres del Paine. El programa també diu que caminarem fins al glacera Grey, el Salto Grande, el Llac Pehoe, el Llac Nordensjold i els Cuernos del Paine. Però en el meu fur intern sento que per a mi el viatge ha estat completat. El que queda és la propina, una generosa propina, això sí.
Viatges a la Patagònia
Patagònia✔️ Sortides 9, 23 NOV > 21 des 2024 > 18 gen > 1, 15 feb > 1 mar 2025
✔️ Preu a partir de 4310€
✔️ Sortida 1 NOV 2024 > 1 mar 2025
✔️ Preu a partir de 5250€
