Al Marroc, el sud i el nord ofereixen dues experiències úniques de senderisme. Al sud, la vall del Draa, prop d'Ouarzate, és un oasi ple de palmerars i casbes de tova. Al nord, la Vall Feliç, a l'Atles, revela la vida amaziga en una successió de poblats pintorescos.
Un gran viatge no va lligat a una duradauna destinació o un mitjà de transport determinat, sinó que és aquell que suposa un repte. I en una nit com la d'avui recordem a tres viatgers que van decidir emprendre un gran viatge seguint una estrella: Melcior, Gaspar i Baltasar. Un viatge en el qual van travessar el desert per portar or, encens i mirra a un nounat.
No sabem amb certesa si van creuar el desert de Namíbia, el de Gobi, el de Wadi Rum o el del Sàhara. El que sí sabem és que cadascun de vosaltres, viatgers, teniu un repte a l'hora de llançar-vos a l'aventura ja sigui seguint un estel, un somni, conèixer nous llocs, ...
Qui de vosaltres no ha vist alguna vegada Gladiator, El Regne dels cels, Babel, Prince of Pèrsia o La Mòmia. Entre les més antigues, es van rodar algunes de mítiques com Jesús de Natzaret, Marco Polo o Sodoma i Gomorra. I atenció, fans de Joc de trons: aquesta és la ciutat que Daenerys Targaryan allibera en l'últim capítol de la tercera temporada.
Totes elles han estat rodades en un magnífic escenari de nom exòtic Ait Ben Haddou, un lloc, que més enllà de ser un set de rodatge, és un ksar, un poble fortificat la història del qual es remunta a gairebé mil anys, encara que el laberint de torres estretes i crenulades que es veuen aquests dies són principalment del segle XVII. Una ciutat fortificada mil·lenària, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1987.
«Quan els elefants lluiten, és l'herba la que sofreix»
– Proverbi africà
Amb aquest proverbi africà avui ens volem sumar a la celebració del Dia Internacional del nen africà, i també de les nenes. Sabem que tots estem una mica saturats de «dies de...» però, tot i així, aquí va el nostre petit homenatge, ja que estimem Àfrica i fer costat als seus nens és apostar pel seu futur.
Una forma alternativa de celebrar el Nadal i el Cap d'Any. Brinda per l’any nou en terres llunyanes i menja’t el raïm amb olives, fruita seca o el que trobis a mà durant el camí.
Ni que sigui per una vegada, et proposem 12 destinacions, o el que és el mateix, 12 viatges per deixar enrere l'any que ja va acabant i estrenar un de nou fent una de les coses que més t'agraden; viatjar.
Mira la selecció de viatges en grups reduïts, amb rutes dissenyades per a passar les dates de Nadal i/o Cap d'Any en llocs realment especials.
No és la primera vegada que el nostre company Isi Juvé recorre l'Atles amb bicicleta de muntanya, i no ens equivoquem en dir que segurament ho farà unes quantes vegades més. Alguna cosa té aquesta zona del Marroc que enganxa i on cal tornar diverses vegades.
El nostre benvolgut i incansable amic i col·laborador Isi Juvé ens envia aquestes fotografies des de Marroc.
L'Isi va estar amb els nostres grups de Nadal i està recorrent Marroc per a millorar les nostres rutes amb bicicleta.
Viatges que afegeixen contingut als atractius turístics de la destinació: A més de recórrer els Parcs Naturals, en Kenya observarem un eclipsi de sol; un astrònom ens ensenyarà les estrelles des dels cims de l'Himàlaia; el fotògraf I. Rovira ens ajudarà a prendre bones imatges en un fantàstic viatge a Etiòpia…
Veure viatges per a l’octubre a la nostra web
AURORES BOREALS
A Spitsbergen (Alt Àrtic). Creuer en el veler Noorderlicht. Preu: 1800 € (sense vols)
ETIÒPIA-FOTOGRÀFIC
Especial fotografia guiat per Ignasi Rovira. Preu: 2620-3055 €
Per a aquells que no han decidit encara les seves vacances, hem obert dues noves sortides amb destinació Marroc per la segona quinzena d'agost:
Va sortir a les 9h 14min 46s i va arribar a la meta a les 21h 42min 11s. No em feu molt de cas, ja que sóc de lletres, però a mi això em dóna un total de 12 hores, 27 minuts i 45 segons. Exacte. Això és el que va trigar el bèstia de Pere a superar 82 km de desert.
Després de les primeres etapes, els corredors comentaven amb naturalitat que els feia mal un peu, un genoll, una nafra… Ahir el dolor ja se'ls estenia per tot el cos i resultava més fàcil preguntar: «On no et fa mal?».
Pel que sembla, aquest és el tema principal de conversa entre els 849 participants del 26è MDS.
Els corredors de la península ibèrica van sortir el dissabte en el vol Madrid – Errachidía, on uns autobusos els van transportar d'un oasi a un altre fins a Erfoud i després a Rissani, a 15 km de les dunes de Dar Kaoua, on tindria lloc la sortida. Sincerament, ni tan sols sé com Pere és capaç de recordar tots aquests noms.
Sembla el principi d'un acudit, però és la pura realitat. Soc Víctor, no fa ni dos mesos que vaig començar a treballar a Tuareg i llavors mai no vaig pensar que, cinc setmanes més tard, estaria retransmetent un esdeveniment tan increïble com el 26è Marathon des Sables.
A l'oficina de Barcelona van voler fer un comiat i vaig aprofitar per ensenyar-los l'equip i l'equipatge.
Joan B. no va poder resistir la temptació de provar-se les ulleres, la gorra, la motxilla i l'arnès portabegudes. Ara ja podem imaginar el que han de pensar els habitants del Sàhara marroquí en trobar-se amb quatre-centes persones vestides d'aquesta manera i corrent pel desert.
A l'oficina de Barcelona van voler fer un comiat i vaig aprofitar per ensenyar-los l'equip i l'equipatge.
Joan B. no va poder resistir la temptació de provar-se les ulleres, la gorra, la motxilla i l'arnès portabegudes. Ara ja podem imaginar el que han de pensar els habitants del Sàhara marroquí en trobar-se amb quatre-centes persones vestides d'aquesta manera i corrent pel desert.
Aquest és el meu equipatge, tot el que m'emporto per als set dies de carrera, menjar inclòs. L'equació a resoldre és com encaixar-ho tot en una motxilla de 20 litres, més petita que la popular motxilla de dia de Viatges Tuareg. No serà fàcil.
Porto una setmana lesionat, una setmana de repòs absolut, una setmana de vacances o càstig...
Quan ja falta poc per partir cap al Marroc, tinc una sobrecàrrega muscular. He visitat un parell de metges i el segon m'ha deixat més convençut que el primer.
A l'esquerra de la imatge, l'esmorzar: una barreta energètica, un cafè vienès i cereals per barrejar amb el caputxí.
Al centre, el refrigeri que es consumirà durant la cursa: més barretes, gels, fruita seca i un sobre per preparar una beguda isotònica.
A la dreta, el sopar: liofilitzats i sopes instant.
Si preguntéssim a la gent pel carrer què és una prova d'esforç, molts coincidirien en la mateixa definició: l'examen físic que els fan als jugadors quan els fitxa un altre equip. La imatge la tenim tots clara: pantalons curts i una cinta mecànica sobre la qual córrer.
He llegit en algun document de l'organització del Marathon des Sables que recomanen un mínim de 3.000 a 4.000 quilocalories/dia per participant. 4.000 quilocalories són moltes! No tinc ni idea de quantes calories o kcal ingereixo cada dia, però hauré de calcular-ho.