Qui de vosaltres no ha vist alguna vegada Gladiator, El Regne dels cels, Babel, Prince of Pèrsia o La Mòmia. Entre les més antigues, es van rodar algunes de mítiques com Jesús de Natzaret, Marco Polo o Sodoma i Gomorra. I atenció, fans de Joc de trons: aquesta és la ciutat que Daenerys Targaryan allibera en l'últim capítol de la tercera temporada.
Totes elles han estat rodades en un magnífic escenari de nom exòtic Ait Ben Haddou, un lloc, que més enllà de ser un set de rodatge, és un ksar, un poble fortificat la història del qual es remunta a gairebé mil anys, encara que el laberint de torres estretes i crenulades que es veuen aquests dies són principalment del segle XVII. Una ciutat fortificada mil·lenària, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1987.
Fins ben entrat el segle passat va ser una ciutat pròspera que s'usava com una parada estratègica per a les caravanes de camells en la ruta comercial transsahariana del Sudan a Marràqueix portant or, plata i esclaus i tornant amb sal. Hi havia cases particulars, des de petits palaus fins a habitatges modestos d'una sola habitació, amb zones comunes, una plaça pública, una mesquita, un caravanserai per allotjar els que viatjaven amb les caravanes, zones de batuda del gra fora de les muralles, un graner fortificat en la part superior del poble i dos cementiris: un per a musulmans i l'altre per a jueus.
Amb l'arribada dels francesos va haver-hi un avanç en obres d'enginyeria com va ser la construcció de la carretera sobre Tizi n Tichka Pass, una impressionant obra que zigzagueja fins a 2260 metres abans de descendir fins a terres presaharianes i d'aquesta manera, la caravanera que unia Marràqueix amb Ourzazate va deixar d'existir i la població d’Ait Benhaddou ràpidament va disminuir i avui només un grapat de famílies viuen al poble emmurallat
A través de la llera seca de l'Oued Ounila, Ait ben Haddou es veu màgic, amb els seus olivars i palmeres mil·lenàries, i camps que conformen mosaics d'un color verd viu. Es pot veure la kasbah amb les cases dels rics, construïdes al voltant d'un pati central i custodiades per una torre a cada cantonada. Una família de cigonyes es troba sobre una de les torres més baixes, un signe de bona sort. Però a mesura que ens anem acostant al poble, veiem que tot ha estat un miratge ja que podem veure de prop com els sostres s'han esfondrat, les parets estan enfonsant-se, els arcs caiguts, com els edificis es degraden més enllà del punt de no retorn.
⇒ Més informació viatge fotogràfic Marroc, grans paisatges al sud de l'Atles