Sembla el principi d'un acudit, però és la pura realitat. Soc Víctor, no fa ni dos mesos que vaig començar a treballar a Tuareg i llavors mai no vaig pensar que, cinc setmanes més tard, estaria retransmetent un esdeveniment tan increïble com el 26è Marathon des Sables.
Com a afeccionat als esports d'aventura, havia seguit les anteriors edicions del MDS des de lluny, com aquell gimnasta novell que mira les olimpíades: una prova impossible per a gent amb un nivell físic encara més impossible. I de sobte, quan menys t’ho esperes, se t'acosta un dels teus nous companys de treball i et solta: “Hola, sóc Pere, necessito que m'actualitzis aquests mapes JA, perquè en un parell de setmanes aniré a córrer el Marathon des Sables”.
Vaig pensar que em prenia el pèl, però després van començar a arribar paquets al seu nom amb mantes de supervivència, tubs “xuclaverins” i altres joguines tipus Rambo, i vaig entendre que la cosa anava de debò.
I així em veig ara, el novell de Viatges Tuareg seguint de prop el novell del 26è MDS, transcrivint les seves paraules i experiències diàries, amb un telèfon mòbil en cada butxaca per estar sempre localitzable (doncs mai se sap quan trucarà en Pere) I sense dormir de pura enveja!