Porto una setmana lesionat, una setmana de repòs absolut, una setmana de vacances o càstig...
Quan ja falta poc per partir cap al Marroc, tinc una sobrecàrrega muscular. He visitat un parell de metges i el segon m'ha deixat més convençut que el primer. Sincerament, les lesions musculars tenen poques solucions: repòs i més repòs. A això és al que em refereixo en la primera frase d'aquest post: vacances o càstig?
Ha començat el compte enrere i comencen a florir els nervis. Només queden dues setmanes per a volar cap a Ouarzazate. Quina millor manera de relaxar-se que sortir a córrer i consumir energia! Però no, quan un està lesionat i li han receptat repòs, no té aquesta opció, i van passant els dies i creixen les ansietats. La situació provoca que em pugi per les parets i que bulli la sang que corre per les meves venes. En trencar una rutina pots arribar a desorientar-te, els pilars sobre els quals et sostens comencen a trontollar-se. En alguns moments pots arribar a sentir-te Nicolas Cage en Leaving Las Vegas.
Per a aplacar els nervis, avui he anat a nedar. La natació és una disciplina que recomanen practicar per a qualsevol lesió muscular. L'aigua t'acaricia i et fa massatges, sempre d'una forma dolça i suau. L'aigua aguanta el nostre cos a flotació com un cotó gegant que, amb major o menor destresa, ens permet lliscar-nos. No existeix l'agressivitat de moviments, l'aigua esmorteeix els moviments, és difícil lesionar-se nedant.
Dins de l'aigua, movent-me com una granota, fresquit, una altra vegada he pensat: “Què lluny estic de l'àrid desert!”.