Si preguntéssim a la gent pel carrer què és una prova d'esforç, molts coincidirien en la mateixa definició: l'examen físic que els fan als jugadors quan els fitxa un altre equip. La imatge la tenim tots clara: pantalons curts i una cinta mecànica sobre la qual córrer.L'organització del Marathon des Sables obliga a tots els participabans a presentar una prova d'esforç juntament amb un electrocardiograma. Tots dos han d'efectuar-se durant les tres setmanes anteriors a la carrera. Avui he fet la meva primera prova d'esforç. La veritat és que tenia certa curiositat per experimentar aquesta visita mèdica. En reservar cita per telèfon, em van insistir que portés equip d'esport per a fer la prova.
Avui a la tarda ha plogut el que no plou en un mes i, a més que anava tard, m'he confós de bossa i he agafat una del cotxe que no era la meva. He arribat a la consulta i m'he disculpat pel retard i per estar xop. He passat a la sala amb el metge i m'he tret la roba, fins a quedar-me en roba interior, que per cert haig de renovar. El senyor de la bata blanca m'ha auscultat la respiració, m'ha mirat la columna i totes aquestes coses que cal estudiar. Finalment, ha arribat el moment en què m'ha dit: “Bé, ara vesteix-te d'esport i realitzarem la prova d'esforç”. En obrir la bossa verda que he agafat a tot córrer del cotxe, m'he quedat de pedra, he trobat en Buzz Lightyear i altres joguines dels meus fills. Amb les presses m'he confós de bossa. He descrit la situació al metge i li he dit que tenia l'equip fora de l'edifici, dins el cotxe. En veure que a la sala no hi havia ningú més, he decidit realitzar la prova en calçonells per a no perdre més temps. En aquest centre no tenen cinta mecànica, per la qual cosa fan les proves amb una bicicleta estàtica. M'he pujat a la bicicleta però, com tenia pedals metàl·lics, m'he vist obligat a posar-me les sabates. Nu, en calçonells i amb sabates, he començat a pedalejar per a la prova. Mentre anava donant voltes als pedals, pensava en el temps que feia que no em pujava a una bicicleta. Porto tant de temps corrent i només corrent... Passats uns minuts, he començat a tenir les primeres pulsacions altes i m'he vist reflectit en un mirall: una imatge molt diferent de la que havia imaginat. M'he vist congestionat i suorós per l'esforç, nu amb els meus calçonells negres i sabates fosques. I encara que intentés deixar a un costat l'estètica del moment, em preguntava: “On està la imatge glamurosa de les proves d'esforç?”.