Després de les primeres etapes, els corredors comentaven amb naturalitat que els feia mal un peu, un genoll, una nafra… Ahir el dolor ja se'ls estenia per tot el cos i resultava més fàcil preguntar: «On no et fa mal?».
Els veterans diuen que enguany no fa tanta calor com l'anterior. Tanmateix, el recorregut està resultant ser més llarg i amb una geografia molt més dura, plagada de jebels (muntanyes o pujols solitaris), ergs (zones sorrenques), hamades i wadis (que a aquestes altures ja sabem què són, però tranquils, que de moment no hi haurà examen de vocabulari àrab al final). A més, el vent continua castigant com mai, arrenca les tendes i les haimes de terra i impedeix que els corredors descansin bé. Perquè ho entengueu, us transcric les mateixes paraules que en Pere m'envia per ajudar-nos a imaginar com pot arribar a ser de molest: «Imagineu-vos que aneu al vàter*. On pararà la sorra que s'aixeca amb el vent? I el paper? I prefereixo no seguir”. De totes les possibilitats que se m'ocorren per a exemplificar com de molestos que són la sorra i el vent, sens dubte aquesta mai l'hauria imaginat.
Avui comença l'etapa non-stop. Tindran per davant un recorregut d'uns 80 km que hauran de realitzar entre avui i demà sense passar pel campament, és a dir, que cadascú haurà de passar la nit com vulgui o bonament pugui, de manera que ja no contactaré amb ell fins demà a la tarda.
Malgrat tot, les notícies de Pere acaben amb un missatge molt positiu, doncs les seves sensacions personals són molt bones, i ens diu: “Estic cansat, però, i qui no?”.
(*) Inodor = “darrere d'una duna”