Viatge complet per al Festival de Naadam a Mongòlia!
Les places ja s'han esgotat per viure en directe aquesta gran celebració nacional, on el Festival de Naadam reuneix a Ulan Bator competicions tradicionals, cultura i un ambient únic que omple la ciutat de vida.
En els nostres viatges per Mongòlia, sovint tenim trobades amb nòmades mongols que viatgen amb els seus iurtes a coll en cerca d'un nou enclavament temporal. És llavors quan molts viatgers ens adonem que compartim alguna cosa amb la ètnia mongola; el nostre esperit nòmada. Però malgrat aquesta similitud, els Mongols són un poble amb molta història, ple de costums i tradicions molt allunyades de les occidentals. Vegem el perquè.
Ens endinsem al país de Mongòlia a través de 7 estupendes fotografies que tracten de condensar els seus paisatges i formes de vida. Sabem que és un flaix fugaç, però que ens trasllada per un moment als seus immensos espais verds, al món dels nòmades que es mouen al so del cicle de les estacions i a unes formes de vida i costums en constant erosió per l'arribada de la suposada modernitat.
Mongòlia sol associar-se amb el Desert de Gobi, amb els nòmades que viatgen amb les seves tendes a coll i amb Gengis Khan, el terror de les estepes antany. Tot això és cert, però hi ha molt més. A continuació venen algunes notes extretes del nostre quadern de viatge per a saber més del país, els seus costums i manera de viure.
El nostre company Jordi de Viatges Tuareg és l'especialista a Àsia central. Va viatjar amb destinació a Mongòlia a la fi d'any per a actualitzar les nostres rutes a Mongòlia i palpar sobre el terreny les possibles novetats de la zona.
Volem compartir amb tu algunes de les seves impressions d'aquest viatge d'exploració a l’Àsia. Aquestes són les experiències i comentaris.
En moltes ocasions viatgem per conèixer coses noves i descobrim llocs, paisatges i sensacions meravelloses. Però hi ha alguna cosa més, sense la qual cosa viatjar no tindria cap sentit. Alguna cosa que és el viu reflex de tot l'anterior, la veritable essència del lloc: la població local.
En tots els nostres anys d'experiència hem recorregut el món, creuant els nostres camins amb homes, dones i nens de totes les parts del globus. A vegades ens van dedicar somriures, i en unes altres, mirades sàvies, innocents o de curiositat. En qualsevol cas, els seus rostres han quedat gravats a foc en les nostres memòries i en la dels nostres viatgers, passant a formar part de nosaltres i fent que ja mai els puguem oblidar.
En el seu honor, hem decidit fer un recopilatori d'imatges de persones que ens hem trobat en els nostres viatges. Són els rostres de la diversitat humana.
Un gran viatge no va lligat a una duradauna destinació o un mitjà de transport determinat, sinó que és aquell que suposa un repte. I en una nit com la d'avui recordem a tres viatgers que van decidir emprendre un gran viatge seguint una estrella: Melcior, Gaspar i Baltasar. Un viatge en el qual van travessar el desert per portar or, encens i mirra a un nounat.
No sabem amb certesa si van creuar el desert de Namíbia, el de Gobi, el de Wadi Rum o el del Sàhara. El que sí sabem és que cadascun de vosaltres, viatgers, teniu un repte a l'hora de llançar-vos a l'aventura ja sigui seguint un estel, un somni, conèixer nous llocs, ...
Cent anys, poca broma. La línia fèrria que connecta Rússia de cap a peus, el Transsiberià, compleix 100 anys de la seva posada en marxa. Era un 5 d'octubre de 1916 quan es completava l'últim tram de la línia de ferrocarril més famosa d'Euràsia. Amb la construcció d'un pont per salvar el riu Amur, a Khabarovsk, finalitzaven les obres de l'últim tram de la línia principal del Transsiberià. Un pont que per les seves dimensions en el seu moment va ser batejat com el «Miracle d'Amur» i l'última peça d'una obra majúscula.
