Cinc rutes per Setmana Santa del 2027: dels Països Bàltics a Capadòcia, el Caucas i Àsia Central.
La Ruta de la Seda no és un sol camí. És una xarxa de rutes diferents que durant segles va connectar Orient i Occident, unint les cultures, religions i paisatges dels dos hemisferis. Avui, aquesta mateixa xarxa de rutes s’ha convertit en possibilitats per al viatger.
Quatre països perquè puguis triar. No hi ha una ruta millor que una altra; hi ha la ruta que busques en aquest moment.
La Ruta de la Seda no és només un llegat històric; és un mosaic de cultures difícil d'encaixar en un sol itinerari.
Durant segles, comerciants i nòmades van creuar deserts i muntanyes per connectar Orient amb Occident. Avui, aquesta màgia segueix viva a les rajoles turquesa de l'Àsia central, als campaments de iurtes al costat de llacs alpins i als contrastos del Caucas.
La Ruta de la Seta va ser una xarxa de camins amb finalitat comercial, que va sorgir al segle I aC fruit d’una gran demanda de seda procedent de la Xina. Partint de Chang’an (actualment Xi’an), a la Xina, els seus diversos itineraris abastaven tota Àsia i connectaven finalment amb Europa i l’Àfrica oriental.
Dues nacions veïnes amb una cultura i una gastronomia diferents, però ambdues amb una herència i una bellesa incomparables, resultat dels anys d'història en la comercialització de productes tèxtils que passaven per les seves terres camí de l’Àsia oriental.
Coneixes les diferències entre Kirguizistan i Uzbekistan? Quin serà el destí del vostre viatge?
Coneix els kirguisos, el grup ètnic nòmada que es desplaça per les valls i muntanyes del Kirguizistan al costat del seu bestiar.
La societat kirguisa s'ha organitzat històricament en clans i tribus familiars. La iurta ha estat tradicionalment l'habitatge dels kirguisos nòmades i continua sent important en la seva cultura. La seva gran hospitalitat ens permetrà conèixer com viuen als seus campaments i descobrirem com fan les seves tasques quotidianes de manera tradicional.
La tardor és una de les millors èpoques per recórrer la mítica Ruta de la Seda. Amb temperatures agradables i menys afluència de viatgers, explorarem les seves ciutats històriques amb comoditat i profunditat. Hem preparat sortides especials, ideals per als qui busquen conèixer la Ruta de la Seda sense les aglomeracions i les calors de l'estiu.
Descobreix el camí de la Seda. Viatges a Uzbekistan, Kirguizistan i l'Azerbaidjan a la tardor.
Des de la grandesa de les antigues ciutats de la Ruta de la Seda fins a la desolació del Mar d'Aral i el desert Kysyl Kum. Uzbekistan i Turkmenistan ofereixen una experiència única per a aquells viatgers que busquen explorar el passat.
Submergeix-te en la grandesa de la Ruta de la Seda i descobreix la màgia d'Uzbekistan i Turkmenistan abans que s'esgotin les places.
Situat entre els deserts uzbeks i les estepes kazakhes, Kirguizistan és popularment conegut com a “la Suïssa d'Àsia”, per albergar dues grans serralades com el Tien Shan i el Pamir. Kirguizistan ha estat sempre terra de nòmades i testimoniatge d'això són els nombrosos campaments que es munten durant els mesos d'estiu i on passarem moltes de les nits dels nostres trekkings.
Tots dos acaben en «tan», però el que trobem allí és ben diferent...
– UZBEKISTAN: Un festival d'història i arquitectura islàmica al llarg de l'antiga Ruta de la Seda. Paisatge de desert i estepa
– KIRGUIZISTAN: Suïssa a l'Àsia Central: nòmades amb les seves iurtes, boscos, una altitud mitjana de 2000 m i els pics del Pamir a l'horitzó.
Entre els dies 20 i 22 de juny, el semieix terrestre s'inclina cap al Sol. És el solstici d'estiu en l'hemisferi nord i la llum del dia sembla no apagar-se mai. A tot el món, la gent festeja el canvi d'estació amb fogueres, festivals i diferents celebracions. A més, és una època perfecta per viatjar, ja que, si el món és un lloc que val la pena descobrir, ho és més encara quan els dies són tan llargs i la gent està alegre i celebrant. Aquests són algunes destinacions que hem triat per a deixar-se portar per màgia de l'estiu.
El llac Issyk-Köl (Ysyk-Köl, Issyk-Kul) és el segon llac alpí més gran del món després del llac Titicaca en el cas de Sud-amèrica. El nom, que significa «llac calent», és una cosa exagerada. Una combinació d'extrema profunditat, activitat tèrmica i salinitat suau asseguren que el llac mai es congeli, fins i tot en els ferotges hiverns de Àsia Central, malgrat estar a una altitud de més de 1600m.
Es desconeix l’origen del llac, però sí que s’ha pogut demostrar que hi ha una ciutat medieval construïda al segle V aC que va quedar submergida per una inundació a causa d’un terratrèmol al XVI. Un fet que s’ha anat demostrant al llarg dels anys amb les expedicions submarines que s’hi han fet i on s’han trobat monedes d’aquella època.