El llac Issyk-Köl (Ysyk-Köl, Issyk-Kul) és el segon llac alpí més gran del món després del llac Titicaca en el cas de Sud-amèrica. El nom, que significa «llac calent», és una cosa exagerada. Una combinació d'extrema profunditat, activitat tèrmica i salinitat suau asseguren que el llac mai es congeli, fins i tot en els ferotges hiverns de Àsia Central, malgrat estar a una altitud de més de 1600m.
Es desconeix l’origen del llac, però sí que s’ha pogut demostrar que hi ha una ciutat medieval construïda al segle V aC que va quedar submergida per una inundació a causa d’un terratrèmol al XVI. Un fet que s’ha anat demostrant al llarg dels anys amb les expedicions submarines que s’hi han fet i on s’han trobat monedes d’aquella època.
El llac Issyk-Kul és conegut per la puresa de les seves aigües. Sempre s'ha considerat com a aigua beneïda, en el qual els vilatans no s'han banyat mai a causa de les històries que expliquen sobre la presència d'un monstre que rondava el seu abisme. Segons la llegenda, diuen que s'enduia al fons del llac tots els que s'atrevien a banyar-s'hi.
S'han trobat restes d'un monestir de sacerdots armenis submergit en el llac, i entre les restes trobades hi ha nombroses creus que en l'actualitat estan exposades en el Museu Hermitage de Sant Petersburg. Els experts diuen que en l'antiguitat es produïen migracions més o menys cada dos segles i se sap gràcies a la troballa d'un cementiri prop de Bishkek on es va trobar una tomba amb inscripcions armènies i que per tant indica l'existència d'una rectoria amb els seus monjos i el seu bisbe.
Segons la llegenda, el cos del evangelista Mateu que va morir Etiòpia, va ser col·locat en un relicari de plata i, d'acord amb la tradició divina, les relíquies del sant podrien ser compartides i repartides per tot el món, i així és com hauria arribat al monestir armeni d'Issyk-Kul. Només es podrà demostrar aquest fet quan es recuperi el reliquiari del fons de les aigües del llac.