2016

Ja anunciem dies enrere que un dels premis que tenim per a l'edició de 2016 del Concurs de Fotografia i Vídeos de viatges era en col·laboració Casanova Foto. Explicarem una mica més en què consisteix.

Fa uns dies compartíem en la nostra pàgina de Facebook el vídeo de La Porta de l'Infern en el cas de Turkmenistan. Nosaltres vam ser allí l'any 2010, i per als qui creuen haver-ho vist gairebé tot, el Cràter de Derwaza és la prova de la immensa capacitat de sorpresa del nostre planeta, encara que hi ha un preu a pagar, un peatge inevitable.

La bicicleta és un mitjà de transport molt comú en molts racons del planeta. Els motius són clars. Una bicicleta no és molt cara, requereix poc manteniment i no precisa combustible. A nosaltres ens encanta viatjar amb bicicleta, en la nostra web podeu trobar un bon nombre de rutes sobre rodes, però avui farem un cop d’ull a l’ús que fan els habitants locals d’aquest mitjà de transport en el seu dia a dia.

Tailàndia és un país fascinant del sud-est de Àsia ple de curiositats que contrasten amb els nostres costums i cultura. A continuació t'enumerem algunes de les més destacades que potser no sabies relacionades amb la seva monarquIA i amb la recent defunció del seu Rei, una circumstància que ha alterat en gran manera alguns aspectes de la vida quotidiana dels habitants del país. En les activitats turístiques i circuits organitzats per Tailàndia a penes ha repercutit.

Un any més amb el final de la temporada estiuenca donem el tret de sortida a una nova edició del ja tradicional Concurs de Fotografies i Vídeos de viatges que organitza Viatges Tuareg.

I enguany desitgem que sigui millor, amb més participants, més fotos i més filmacions o vídeos que mai.

Així que hem canviat alguns detalls del funcionament i, sobretot, donarem més premis per repartir entre tots els que participeu enviant i compartint la vostra visió del món. Ja has enviat els teus fotografies i vídeos?

Cent anys, poca broma. La línia fèrria que connecta Rússia de cap a peus, el Transsiberià, compleix 100 anys de la seva posada en marxa. Era un 5 d'octubre de 1916 quan es completava l'últim tram de la línia de ferrocarril més famosa d'Euràsia. Amb la construcció d'un pont per salvar el riu Amur, a Khabarovsk, finalitzaven les obres de l'últim tram de la línia principal del Transsiberià. Un pont que per les seves dimensions en el seu moment va ser batejat com el «Miracle d'Amur» i l'última peça d'una obra majúscula.

Una de les localitats més cridaneres i especials de Benín la trobem en el Llac Nokoué, prop de la ciutat costanera de Cotonou. Sobre les seves aigües s'aixeca la ciutat de Ganvié, desplegant una curiosa arquitectura i forma de vida totalment adaptada a les circumstàncies.

No sabem els motius. Potser és degut a la influència de les forces tel·lúriques, als gasos que surten alliberats a l'atmosfera, o serà potser a causa de la rica pasta cuinada a l'estil sicilià. El que sí que sabem és que per segona vegada consecutiva el guanyador del concurs de comentaris ho fa amb la crítica d'un viatge pels cims de Sicília.

La guanyadora d'aquesta ja quinzena edició és Aurèlia Manils, per compartir la seva opinió sobre el viatge amb Tuareg a Itàlia per a fer senderisme als volcans de Sicília i per les Illes Eòlies. Vegem el seu comentari.

En el cas de Estats Units estan de celebració. El servei de Parcs Nacionals, National Park Service en anglès, compleix 100 anys. Això són molts anys des que els primers visionaris de la seva època es van adonar que feia falta preservar i cuidar els espais naturals generacions futures.

Les Nacions Unides han proclamat 2017 Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament. Això és una bona notícia, perquè segur que ajudarà a conscienciar i sobretot a actuar a totes les parts implicades en el turisme, des del costat professional o el dels viatgers.

Parlar de Islàndia és parlar d'una destinació en la qual les forces de la natura es manifesten d'una manera colpidora. Magma que brota violentament als volcans, el vent que s'intensifica sense avisar, gel que s'acumula capa rere capa, la inèrcia de plaques tectòniques en moviment, cascades que precipiten aigua sense cap prudència, terra tenyida de tots els colors possibles: tot això ha dibuixat un paisatge que atreu i hipnotitza el viatger desprevingut.

Que col·laborem amb prestigiosos bloggers de viatges t'ho vam explicar fa uns dies aquí mateix en el blog de Viatges Tuareg. Avui ens agradaria esmentar diversos articles que han aparegut en la premsa espanyola recentment en els quals en major o menor mesura som protagonistes.

El Massís d'Ennedi al nord Txad és un dels nous llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO recentment. En la seva última assemblea es van afegir 21 nous llocs en la Llista del Patrimoni Mundial (12 culturals, sis naturals i tres mixtos), la qual cosa eleva a 1.052 el nombre total de llocs inscrits en 165 països del món. Sempre són llocs als quals val la pena viatjar!

Shirakawago és una preciosa localitat de Japó la prefectura de Gifu. Destaca per conservar un bon nombre de cases d'estil tradicional construïdes amb fusta, i amb teulades ben pronunciades cobertes de palla. El pendent assegura que la neu que ho cobreix tot a l'hivern rellisqui sense acumular-se i posar en perill la construcció.

Els ponts estan fets per unir, i potser aquesta és la raó per la qual ens agraden tant. Des que van sorgir els primers ponts a la Grècia de l’edat del bronze, els humans no hem parat d’aixecar aquestes estructures, tractant de salvar les distàncies entre nosaltres. Són tants els ponts construït, que avui dia suposen un immens patrimoni cultural, tresors que ens parlen d'història, cultura i ciència. Sens dubte, grans plataformes a les quals val la pena viatjar.

Per això hem volgut fixar-nos en diferents ponts que trobem en alguns dels països que freqüentem. Som-hi.

El Okavango és un cabalós riu que neix en Angola per anar obrint-se pas al llarg de 1000 km per terres africanes, creuant Namíbia i acabant el seu recorregut al desert de Kalahari, a Botswana. Però si acaba en Botswana, on és el mar? Doncs aquí hi ha la gràcia, no hi ha mar. En arribar a la seva fi, el riu Okavango forma un «ventall al·luvial», és a dir, en comptes de desembocar al mar, les seves aigües s'acaben perdent a les àrides terres de Botswana, deixant-nos un lloc espectacular que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat en 2014: El Delta de l'Okavango.

Icebergs, glaceres, bases de recerca científica, pingüins... Com si fos la tràgica expedició d'Ernest Shackelton, el superheroi antàrtic, al Pol Sud. El que imaginem és cert, existeix i hi ha viatges que permeten experimentar-ho. A continuació segueixen algunes anotacions tretes del nostre quadern de viatge a l'Antàrtida amb un creuer d'expedició.

Viatges Tuareg ha iniciat tota una sèrie d'accions per a col·laborar amb diversos dels bloggers de viatges més prestigiosos i reconeguts d'Espanya, treballant conjuntament per donar a conèixer alguns aspectes dels nostres viatges però des de la perspectiva singular de cadascun dels seus autors. També periodistes que publiquen en alguns dels mitjans amb més audiència han explicat des del seu punt de vista com és viatjar amb nosaltres.

Fruit de tot això han aparegut en els mitjans reportatges i articles, alguns dels quals volem compartir aquí. Fan referència a periples per llocs com Sud-àfrica, Tailàndia, Namíbia, Madagascar.

En el cas de Viatges Tuareg anem sempre per davant del calendari. Es diria que intentem atrapar el sol. Som una mica com els dissenyadors de moda que surten en alguns reportatges de la tele presentant col·leccions d'abrics i bufandes al juliol, quan al carrer el mercuri arriba als trenta i escaig graus.

A tres quilòmetres de la capital senegalesa de Dakar, trobem l’illa de Gorée (o Gorée, en francès). Avui un objectiu de la nostra ruta per Senegal, aquesta illa va ser durant més de tres segles el major centre de comerç d'esclaus Àfrica.

Si bé els portuguesos van ser els descobridors de l'illa el 1444, els seus veïns europeus, holandesos, francesos i anglesos, van lluitar constantment per aquest lucratiu emplaçament, fent que canviés de propietari amb freqüència.