Els ponts estan fets per unir, i potser aquesta és la raó per la qual ens agraden tant. Des que van sorgir els primers ponts a la Grècia de l’edat del bronze, els humans no hem parat d’aixecar aquestes estructures, tractant de salvar les distàncies entre nosaltres. Són tants els ponts construït, que avui dia suposen un immens patrimoni cultural, tresors que ens parlen d'història, cultura i ciència. Sens dubte, grans plataformes a les quals val la pena viatjar.
Per això hem volgut fixar-nos en diferents ponts que trobem en alguns dels països que freqüentem. Som-hi.
1 – Pont de Shuanglong, Yunnan, Xina.
També conegut com «El pont dels Dos Dracs«, aquest pont va ser construït durant la dinastia Qing al segle XVII. Inicialment aquest pont comptava amb 3 arcs, i no va ser fins a 1939 quan es va ampliar a causa de l'augment del cabal del riu. En l'actualitat, el pont té una longitud de 148 metres, compostos per 17 arcs. Al llarg de la passarel·la, trobem tres pavellons, un principal en el centre i dos en els extrems. Per l'excel·lent treball que suposa i per la integració amb la naturalesa que l'envolta, aquest és considerat com un dels millors ponts de l'antiga Xina.
2 – Pont d'U Bein, Myanmar (Birmània)
A la ciutat d'Amarapura (Birmània), trobem el pont d'U Bein, una espectacular plataforma que s'alça damunt del llac Taungthaman. Construït amb fusta de teca, aquest pont té una longitud d'1,2 km. En caure la nit, passejar pel pont envoltat de tranquil·les aigües és realment impressionant. Tant és així que és un dels llocs que recomanem per viure un capvespre de pel·lícula.
3 – Pont de les Cascades Victòria (Zàmbia – Zimbàbue)
Inaugurat el 1905, aquest arc d'acer uneix dos països, Zàmbia i Zimbàbue. Té una longitud de 156,50 metres construïts a una altura de 128 metres, i hi transiten diàriament vianants, trens i vehicles. La construcció del pont de les Cascades Victòria va ser impulsada per Cecil John Rhodes, qui volia que el pont es construís “on l'aigua polvoritzada de les cascades salpiqui els vagons dels trens”. Com a dada curiosa, el pont va ser inaugurat per George Darwin, el fill de Charles Darwin. Avui dia, passejar-hi és un veritable espectacle.
5 – Pont Khaju, Iran
Construït entorn de l'any 1960 per ordre del rei persa Shah Abbas II a la ciutat de Isfahan, aquest pont té una longitud de 126,5 metres formats al llarg de 24 arcs, que travessen el riu Zayandeh per unir el barri de Khaju amb el de Zoroàstric. Salta a la vista que el qualificatiu de pont li queda curt, perquè és més aviat un edifici i consegüentment, en la seva història ha servit com a lloc de reunions públiques i com a casa de te, entre altres. A la part superior del pavelló central, encara podem apreciar les restes d'un antic tron, construït perquè el mateix rei Shah Abbas II pogués contemplar les magnífiques vistes. Aquesta estructura és sens dubte una meravella de la cultura persa, definida pels arqueòlegs Upham Pope i Jean Chardin com «el monument culminant de l'arquitectura de ponts persa i un dels ponts més interessants existents... on el conjunt té ritme i dignitat i combina en una feliç coherència, utilitat, bellesa i recreació».
6 – El pont ŌNaruto, Japó
El pont penjant de Ōnaruto-kyo és una estructura que connecta la Illa d'Awaji amb Naruto, Tokushima. Acabat el 1985, en l'actualitat una mitjana de 18.600 vehicles creuen aquest pont cada dia. Malgrat ser un dels ponts més grans del món, la principal atracció del lloc no es troba en el mateix pont, sinó en les aigües que sorteja. El corrent que crea la confluència entre el Mar Interior de Seto i l'Oceà Pacífic, fa que es formin impressionants remolins, dels quals ja hem parlat en alguna altra ocasió.
7 – Pont Faidherbe, Senegal
El Pont Faidherbe s'alça sobre el riu Senegal per unir l'illa de la ciutat de Saint-Louis continent africà. Aquest gegant de metall té una longitud de 507,35 metres i és un gran motiu d'orgull per a la població de Saint-Louis. La seva construcció es deu a l'increment de l'activitat comercial a l'illa, que va convertir en insuficients els ferris que fins al moment cobrien el trajecte. Va ser el governador Louis Faidherbe qui es va adonar de la necessitat de la seva construcció i va impulsar el projecte, que finalment es va obrir en 1897 i que va acabar prenent el seu nom.
Arribats a aquest punt, ens adonem que cada pont és una expressió cultural que es va donar en un moment de la història, en un lloc concret i amb una finalitat específica. Per això, encara que tots tenen una mateixa fi, són en canvi molt diferents. I tu, amb quin et quedes?