Abans de començar a escriure com un posseït, trobo convenient emmarcar què s'espera d'un viatge i què esperem de l'acte de fer fotos.
Presumeixo que concebem un viatge com alguna cosa més que un desplaçament entre un lloc i un altre. Espero que ho enteneu com una experiència, com una oportunitat de gaudir, de sentir-nos vius i d'aprendre. Ens desplacem per a veure “com veuen” en altres llocs i intentar sentir allò que senten en altres llocs. Des d'aquest punt de vista, un viatge és una excel·lent opció per a aprendre d'una forma totalment diferent: en primera persona.
Article de Roberto Alcaraz, responsable de formació a Casanavoa Foto.
Si penso en els 30 anys que porto prenent fotos i intento extreure què és el més important que m'ha aportat aquesta afició, no és molt diferent del que he obtingut dels, sempre insuficients, viatges que he fet. Fotografiar ha canviat per sempre la meva manera de VEURE el món, m'ha permès estudiar matèries que a l'escola no van despertar el meu interès i això ha suposat una font inesgotable de gaudi i aprenentatge.
Així que puc dir que viatjo pels mateixos motius pels quals fotografio: aprendre i gaudir.
Per tant, tenint en compte que cap de les dues activitats ha d'eclipsar l'altra, ja tenim servits els dos primers consells:
Millors consells per a la fotografia de viatges
1 – No fotografiïs de manera compulsiva
Hi ha molts fotògrafs viatgers, o viceversa, que mai deixen de sorprendre'm. Són, especialment, aquells que utilitzen la càmera com si d'una metralladora es tractés. En un acte que frega el patològic, perden el control sobre el seu dit índex, quedant aquest totalment agarrotat prement el disparador de la càmera fins a arribar al punt de combustió de la seva targeta de memòria. Em costa entendre que algú trobi plaer en tal comportament i em costa creure que algú pugui aprendre amb aquesta pràctica.
Estic d'acord que hi ha fotos que no es podrien aconseguir sense una ràfega: persones en moviment, activitats esportives, unes certes situacions de fauna... Encara que abans de disparar hem de mirar, avaluar i decidir. Sobre la base d'això podrem aprendre dels nostres errors. En canvi, 1000 fotografies amb un mateix error, són 1000 fotografies prescindibles. Cal no oblidar que el nostre objectiu en mirar pel visor és aconseguir una imatge amb un cert grau de bellesa.
Estem acostumats a veure la realitat en moviment. La fotografia ens planteja la dificultat de congelar en una desena de segon la realitat i fer-ho de manera agradable, tractant de traslladar una emoció o rememorar un moment. Si a més, amb això, aconseguim explicar una història, podrem estar orgullosos.
Si volem aprendre o millorar les nostres fotografies, el millor que podem fer és ser conscients del que està ocorrent davant nosaltres, seleccionar el nostre moment. No esperar que la sort o l'estadística supleixin la nostra falta d'atenció.
2 – Fes viatges que et permetin prendre't el teu temps
En última instància, la fotografia és un acte individual, no necessitem un equip de tècnics per prendre una foto, així que convé, a vegades, prendre una certa distància del grup.
Imaginem que passegem pel carrer principal del nostre poble i un grup de viatgers nigerians armats fins a les dents amb càmeres fotogràfiques s'acosten a nosaltres i omplen les seves targetes de memòria amb còpies del nostre pàvid rostre. Estarem d'acord que no seria una situació agradable. En canvi, si només s'acostés un viatger tindria moltes més opcions d'obtenir una bona foto de, ara sí, el nostre impàvid rostre.
Hem de trobar el nostre propi punt de vista davant el tema i, normalment, això implica un cert aïllament del grup, no és necessari que ens titllin d'antisocials, però sí que hauríem de ser capaços de trobar el nostre espai. Sense aquesta petita “bombolla d'aïllament” és difícil trobar la concentració necessària per a gaudir fent fotografies.
3 – Tant és si fas moltes o poques fotografies, però fes-les amb la màxima qualitat
A hores d’ara ja he après que el que per a alguns és barat, per a uns altres és car i el que significa molt per a uns és poc per a uns altres, per tant, pren tantes fotografies com et plagui.
El meu consell és que el nombre de fotografies que prenguis no ha d'interposar-se en el gaudi del viatge. L'únic compromís que tens amb les teves fotografies és amb tu mateix, així és que ningú millor que tu per a ser indulgent.
Fes-ne tantes com vulguis i continua connectat a l'experiència que estàs vivint. Ara bé, configura la teva càmera perquè en càpiguen les mínimes a cada targeta, és a dir, perquè siguin tan grans com permeti el teu equip. És molt desagradable revisar les teves fotografies a la tornada, trobar-ne una que és digna d'ocupar la paret del saló i descobrir que, a causa de la mida ridícula que vas triar en configurar la càmera per estalviar espai a la targeta, amb prou feines et dona per imprimir un trist segell de correus.
No t'enganyis, les targetes de memòria són barates i duren més que les càmeres. Una foto en alta resolució no només et permetrà una còpia de grans dimensions, sinó que també podràs retallar i reenquadrar després allò que t'interessi de la imatge. I tenint en compte que les teles ja arriben als 6K, en un futur, quan vulguis recordar el teu viatge, encara tindràs fotos prou grans per veure-les en diversos dispositius.
4 – Referent a l'equip: menys és més
Sí, ja sé que treballo en un comerç especialitzat en la venda d'equips fotogràfics, però d'això es tracta, d'aconsellar cada persona sobre la base de la nostra experiència, no sobre la base de la nostra facturació. Per tant, planifica el teu viatge i redueix el teu equip tant com sigui possible. No és bona idea carregar amb una motxilla de 10 quilos per emprendre l'ascensió de l'Emi Koussi o per passar desapercebut en un mercat de Phon Penh.
En alguna ocasió he comès aquest error d’anar massa equipat i això es tradueix en fer menys fotografies. Al cap d’unes hores l’esgotament és tan gran que ja no vols fer fotos i, al final, si en fas, acabes fent-les gairebé totes amb l’objectiu que portes posat, oblidant a la motxilla la resta de l’equip.
En l'actualitat hi ha equips petits que són idonis per a la fotografia de viatges. D'altra banda, portar menys equip ens forçarà a una observació més activa, perquè les limitacions que ens plantegi la falta de diversos objectius les haurem de suplir acostant-nos més o buscant altres punts de vista.
Si hi ha alguna cosa que cal portar de més, són bateries i targetes de memòria. Recordo un trekking per Nepal en el qual a partir d'un punt no hi havia xarxa elèctrica i ho vaig passar realment malament dosificant les fotografies.
Els viatgers experts solen portar dues càmeres que puguin compartir els mateixos objectius o bé que una d'elles sigui una compacta petita i de qualitat, en el cas que una falli, sempre tindràs l'altra.
Per aconseguir una bona, magnífica o extraordinària fotografia només es necessita una càmera i un objectiu i qualsevol de les càmeres que es venen avui dia ofereix una qualitat suficient com per publicar una doble pàgina en National Geographic.
5 – Mira el que tens davant i una mica més lluny
Recordo la primera vegada que vaig fer una sessió de nu. Jo ja tenia pràctica amb la càmera, era com una extensió de la meva mà, i ja tenia una mica d'experiència amb la il·luminació. Sabia amb claredat les fotografies que volia fer i quines coses li diria a la model per aconseguir-ho. Fins que ella es va despullar...
Durant tota la sessió vaig ser incapaç de veure res que no fos la seva voluptuosa anatomia; em vaig limitar a disparar compulsivament mentre balbotejava instruccions inintel·ligibles i em mantenia ajupit per dissimular la meva evident atracció cap a ella. Però, al capdavall, les fotografies de nu són volums d'ombres i llums, enfocaments selectius, enquadraments nous... Malauradament, això ho vaig descobrir quan vaig revelar els negatius.
Tenia una gran col·lecció de fotografies dolentes, desenfocades i mal il·luminades, que documentaven, amb mal gust i pitjor execució, la juvenil anatomia de la qual llavors era la noia dels meus somnis.
Això sol passar en els viatges. Els colors, el bullici, la novetat, les olors, els sorolls ... Són factors que ens abdueixen, ennuvolant aquesta preuada capacitat de discriminar, observar, triar i analitzar abans de prendre la decisió de disparar amb la càmera.
Cal no oblidar mai que una foto es basa en enquadrar, enfocar, resoldre l'exposició, el balanç de blancs... Mentre la persona que t’ennuvola el seny es despulla davant tu.
En relació amb el que s'ha dit, una vegada estem en el lloc, per posar un exemple, davant la torre de Pisa, hem de mirar també darrere, o als costats, potser la foto s'amaga aquí.
6 – Analitza la llum
A nivell professional, els fotògrafs de viatges solen tenir una fèrria planificació en la qual es detalla a quina hora cal prendre la foto de cada enclavament. Això és per la llum. Com a norma general, les millors hores per a la fotografia de paisatge són aquelles en les quals el sol està just per sota o just per sobre de la línia de l'horitzó (si és l'alba serà l'hora daurada i si és el capvespre se la coneix com l'hora blava) en la resta d'hores podem fer retrats, interiors, etc.
Quan nosaltres viatgem, no sempre tenim l'opció de triar l'hora òptima per a cada enclavament, i arribem als llocs al migdia, o simplement podem tenir mala sort amb la meteorologia.
En la meva experiència personal, m'ha solucionat bastants problemes incloure en el meu equip un filtre polaritzador i un filtre degradat. Amb el primer puc augmentar la saturació dels colors i controlar els reflexos de la llum sobre l'aigua i la majoria d'objectes, i amb els degradats puc compensar la diferència d'il·luminació entre el cel i la terra. En una situació d'alt contrast, el cel sol estar molt més il·luminat que el sòl, per la qual cosa si trio tenir detall en el cel, no en tindré en el sòl i viceversa. Un filtre degradat em permetrà enfosquir el cel sense afectar el sòl, facilitant obtenir detall en tota la imatge amb una sola foto.
7 – Busca la nitidesa i la simplicitat
En composició fotogràfica hi ha milers de normes i consells: la norma dels terços, la proporció àuria, la composició basada en diagonals, en aspes, buscant triangles...
Des de molt jove vaig aprendre que menys és més, i intento fer composicions amb molt pocs elements per facilitar la lectura de la imatge, és un treball de síntesi, d'eliminar de l'enquadrament elements innecessaris que no aporten res.
Una vegada tingueu un enquadrament que us agradi, poseu tota l'atenció en l'enfocament. De totes les maneres d'enfocar que ofereixen les càmeres, jo us aconsello la més senzilla: triar AF-S o ONE SHOT (en el cas de Canon) i fixar el punt d'enfocament al centre de la pantalla o del visor. Mentre mantingueu premut el disparador fins a la meitat, la càmera bloqueja l'enfocament al centre de l'enquadrament, de manera que podeu «col·locar» l'element enfocat a la zona que desitgeu amb un lleu moviment de la càmera.
Un altre motiu pel qual obtenim fotografies poc nítides, és per la velocitat d'obturació, si és massa baixa fotografiarem el nostre moviment i la foto quedarà “borrosa”. Per a controlar aquest paràmetre podeu girar el dial principal de la càmera al mode S, o TV si es tracta d'una Canon, i triar un valor ràpid per a garantir la nitidesa de la imatge.
Si la llum és escassa, la càmera es “queixarà”, però tranquils, és senzill satisfer-la, només heu d'augmentar l'ISO per a aconseguir la velocitat desitjada. Fàcil no?
Espero que aquests consells us hagin resultat útils i que aconseguiu unes fotos estupendes, dignes de guanyar el concurs de Viatges Tuareg.