Mare meva. Soc incapaç d'imaginar què es deu sentir en arribar a una meta com aquesta. A causa del cansament i el dolor físic, en Pere no m'ha pogut escriure fins ahir a la nit, però hem pogut seguir el seu avanç en les dues últimes etapes i Joan Bartomeu ha aconseguit l'impossible: captar l'instant exacte en què en Pere creuava la meta! Aquí ho teniu:
Diumenge ens va escriure des d'un hotel d'Ouarzate per explicar-nos com van ser les dues últimes etapes. Divendres tocava marató de 42 km, amb una temperatura de 45° i pujant, amb el cansament i el dolor dels 82 km encara al damunt i gairebé sense haver dormit: «Perdoneu per no haver-vos escrit el dia de la marató, vaig arribar fos. Em vaig estirar a la haima a menjar i dormir, encara que això de dormir és relatiu, ja que el dolor als peus és insuportable. M'he de posar una motxilla per intentar dormir amb els peus enlaire».
Els 17 km de la jornada final es fan eterns. És l'etapa en què els que han anat caminant, corren, i els que han corregut, acaben caminant; la carrera pels Champs-Élysées; l'etapa mediàtica del MDS. «Els primers 300 metres vas fent “Ai, ai, ai!”, fins que el dolor dels peus es converteix en cansament general i esbufecs a cada pas. Com poden les 820 persones que encara queden anar caminant penosament amb les mans alçades, com si ballessin sardanes, i de sobte, canviar el xip i posar-se a córrer tots? No hi ha dolor».
En la línia de meta els esperava Patrick Bauer en persona, lliurant les medalles i abraçant-los un per un. «Quin personatge! Diuen que cada dia, després de donar la sortida amb música d'ACDC de fons, trenca a plorar...».
Per fi va acabar l'odissea per Pere, encara que les Sables encara li reservava un últim regal. Tan bon punt va arribar a l'hotel es va haver de traslladar a la clínica, on li van diagnosticar una infecció als dos peus, «inflats com botifarres». Ha passat tot el diumenge a l'habitació a base d'antibiòtics, entre suors i febre: «Ara, diumenge a la tarda, ja puc recolzar el peu a terra!». Però la jornada també li ofereix una bona notícia. Segons la classificació, en Pere havia acabat en el lloc 122 —que ja em sembla brutal—, però li han perdonat una penalització d'una hora (i 200 €) que tenia des del primer dia per algun problema amb l'electrocardiograma, cosa que l'ha situat en un extraordinari lloc 102.
Encara a risc de sonar melodramàtic, en nom de tots els que t'hem seguit dia a dia, gràcies per deixar-nos compartir amb tu el que suposa estar en la marató més dura del planeta.
Us donem la benvinguda a casa, campió!