L'esperit de autosuficiència del Marathon des Sables és una de les característiques que fan que aquesta competició sigui considerada una de les curses més exigents. Autosuficiència al desert vol dir que cada participant carrega a l'esquena tot el necessari per sobreviure durant set dies, des del sac de dormir fins a tot el menjar, excepte l'aigua. A mi particularment em costa fer-me una idea de com transportar l'aliment de set dies...
Mans a l'obra, cal començar a treballar el tema de la nutrició per a aquests dies. He navegat per Internet i he vist que hi ha dues versions molt diferents sobre l'alimentació d'autosuficiència. Les dues coincideixen en dietes hipercalòriques. Però mentre una es basa en aliments tradicionals, que van des del torró fins als massapans, l'altra versió, més tècnica, es basa en liofilitzats, gels i barretes d'última generació.
Em falta magnesi, condroïtina, glucosamina o glutamina? Aquestes són les preguntes que resumeixen la lectura de tot el que ofereixen els gels i les barretes energètiques.
Sincerament, ara no em veig amb forces per a començar a estudiar els components de cada producte i seleccionar els més eficients per a les meves característiques. Em quedaré amb les barretes més genèriques. Tal vegada hauria de començar per fer-me una anàlisi de sang i comprovar si vaig mancat d'alguna vitamina? Estic fet un embolic, crec que em decanto per una opció d'aliments d'autosuficiència més tradicional.
Ara la tasca consisteix a seleccionar aquells aliments que aportin molt i pesin poc.