Benín, un petit país de Àfrica occidental obert al golf de Guinea pel seu extrem meridional, un mosaic ètnic que conserva tradicions i idiomes autòctons malgrat els efectes de la colonització francesa. Benín és un lloc ancorat en el temps i molt poc explotat turísticament; amb una dura història d'esclavitud a la seva esquena i un llarg camí cap al desenvolupament. A més, és el bressol del vudú.
Les arrels del culte vudú es troben en aquest petit país i, des d'aquí, es va estendre per tot el món a causa del tràfic d'esclaus, al nord i al sud d'Amèrica i al Carib, on ha trobat les seves pròpies interpretacions.
El terme vudú prové d'una branca del “animisme”, que significa “esperit” en la llengua Fon i Ewe. i en el qual s'afirma que en tots i cadascun de nosaltres i en les coses que ens envolten hi ha esperits i forces, alguns dels quals ens protegeixen i d’altres ens fan mal.
Es considera que Ouidah és el lloc de naixement del vudú, una religió més sovint anomenada «vodun» a l'oest de Àfrica, amb una jerarquia de deïtats i esperits de la naturalesa tribal, que abasta pràctiques màgiques i remeis curatius considerats divins.
Els nombrosos actes rituals del culte segueixen sent una part inherent de la vida quotidiana a Benín: proporcionen curació i mantenen l'equilibri en la societat. És un món místic de sacerdots, curanders i mags, que explica el culte als avantpassats i els rituals de sacrifici.
El vudú ha sofert nombroses modificacions al llarg del temps, ja que és possible trobar-ne diverses variants. És el cas de la santeria a Cuba i a República Dominicana la macumba, així com el candomblé, l'umbanda i kimbanda, les quals es practiquen principalment al Brasil. Aquestes evolucions del vudú es van produir quan esclaus provinents d'Àfrica van arribar al nou continent i van continuar les seves pràctiques, enriquint-les amb nous elements.
⇒ Més informació del nostre viatge a Benín amb sortida el 26 de desembre