Després de dues llargues jornades d'inquietud, per fi rebem notícies del front. I quines notícies! La cara de Pere parla per si sola.
Per molt que ho pretengui, no aconseguiria explicar les seves sensacions, així que el millor que puc fer és transcriure-us les seves paraules:
«Reitero: una etapa duríssima. En aquest cas estàvem avisats perquè era de 80 km, però no sabíem que hauríem de suportar 45 graus de temperatura i sense vent. Això va provocar que, en travessar un llac salat a les 14.00 h, la sensació tèrmica fos molt més alta. Ahir, que és avui perquè ja són les 14.48 h i encara arriba gent, vam tenir de tot: alguns deshidratats (el cas més habitual) i altres amb infeccions d’orina, vòmits i molta diarrea. Els que vam arribar abans, a les 21.00, vam estar al campament. D’altres, en lloc de córrer, van optar per caminar i van arribar més tard. Molts dels qui estan arribant ara són els que, quan es va fer de nit, es van aturar a dormir a mig camí i han continuat de bon matí. És una imatge de pel·lícula veure que a la llunyania s’acosta un grupet de gent caminant penosament però somrient per haver aconseguit l’objectiu de la cursa. Es comença a olorar el final. Malgrat estar exhausts, avui es palpa la felicitat d’haver acabat els 80 km. Córrer o caminar aquesta distància ens destrossa els peus a tots, sense excepció, encara que ahir el dolor era tan intens pertot arreu, el cansament era tan extrem, que els peus eren l’últim en què pensàvem. En diferents controls, un equip mèdic et pregunta i vigila que estiguis bé. Cal prendre pastilles de sal per no defallir. Entre la calor, la sal i la mala circulació als braços a causa del pes de la motxilla, les mans s’inflen com globus. Ahir vaig intentar indicar un “tres” a un anglès amb els dits, però vaig comprovar que no era capaç d’ajuntar el dit petit amb el polze, perquè en lloc de dits tenia salsitxes!
Avui estic millor i vull escriure les coses que ahir, en calent, em passaven pel cap: “Odio les dunes, la calor, NO RECOMANO A NINGÚ AQUESTA EXPERIÈNCIA. Quina manera de sofrir! Com pot tenir repetidors aquesta cursa? Com pot haver-hi prop de 1.000 bojos com jo SOFRINT?” >>.
Què més es pot afegir?
Avui etapa de marató de 42,2 km. Anem, que ja ho tens!