Un novell al Marathon des Sables
“L’important és acabar amb el màxim de seny possible per, en cada etapa,
tenir suficient oxigen al cap per poder transmetre des d'allí algunes
sensacions i vivències”.
Pere Mongay seva activitat professional com a programador de viatges en Viatges Tuareg amb el seu entusiasme per les activitats a l'aire lliure. Sent la necessitat de recórrer les muntanyes, ja sigui a peu a l'estiu o calçant esquís a l'hivern. Ha participat en diferents competicions de disciplines tan diverses com els raids d'orientació, l'esquí de travessia o les curses de muntanya. Ara es disposa a participar per primera vegada en una de les curses de llarga distància més dures del món, el Marathon des Sables. En la conversa, transmet passió per la seva feina i pels esports a l'aire lliure.
Comencem pel principi: com va sorgir la idea de participar en un raid tan dur com el Marathon des Sables?
Tot va començar en plena temporada alta, el nostre estiu, durant un menjar en què parlàvem d'un correu que ens havia arribat d'una empresa estrangera pionera en el nostre sector, els treballadors de la qual participaven en la marató del desert. Ens va semblar impactant llegir en el butlletí informatiu que un 10% de l'empresa participava en la carrera. El 10% eren cinc persones, perquè la seva plantilla és de 50, i vam pensar: “Per què no fem el mateix?”. Proporcionalment, el 10% de la nostra empresa ve a ser 1,5... Així que al final vam decidir enviar una persona, en aquest cas jo.
No sols es tractava d'inspirar-se en la idea d'aquesta empresa pionera, sinó sobretot de l'impacte que produïa veure en un newsletter que treballadors del món del turisme i els viatges també podien participar en una prova competitiva d'elit com el Marathon des Sables i que a partir d'això podíem percebre'ls no sols com a experts venedors, sinó com a experts esportistes-venedors, amb la qual cosa, en un viatge que inclogui activitat Qui et pot assessorar millor que una persona que hagi fet el Sables?
Quina experiència tens tu en proves d'aquest tipus?
Jo crec que soc força popular, per dir-ho així, en el sentit que, havent arribat als 40, he fet tres maratons i unes quantes mitges maratons, pel que fa a la disciplina de córrer, tot i que la veritat és que a mi se'm dona millor l'esquí de muntanya, que he practicat tota la vida, la bicicleta de muntanya i… en general, he abastat molt i aprofundit poc, però soc un amant de qualsevol disciplina que es practiqui a l'aire lliure, on m'ho passo millor.
I en el desert?
En realitat, en desert l'única experiència que tinc és que treballo en aquest sector i he viscut una mica el desert. En la meva època vaig fer els meus viatges per Líbia, Algèria, Tunísia, el Marroc... Tot el nord d’Àfrica, encara que allí no vaig fer cap marató ni em vaig posar a córrer, però sé que hi ha grans oscil·lacions de temperatura, sé que, per exemple, la sorra del desert el primer dia t'irrita pertot arreu i al final, el segon o tercer dia, l'acabes adoptant com una part més del teu cos, aprens a parlar amb la sorra entre les dents. Res especial, però almenys sé que amb la sorra, no corrent però sí almenys caminant, passa com amb la neu, que si la zona és humida està més dura i si està al sol s'enfonsa més el peu. Caminar per la sorra també té les seves lectures, no sé fins a quin punt això em pot ajudar, però bé, alguna cosa ja és, alguna cosa és alguna cosa.
Tens l'experiència vivencial...
Sí, d'haver tocat una mica el desert.
Així doncs, com et prepares per al repte físic que representa la prova?
Sabent molt bé la teoria i aplicant en la pràctica el que puc. M'explico: la teoria la tinc molt clara, cal entrenar moltíssim, però el que passa és que la vida familiar, laboral i tot això... Faig el que puc. Intento sortir almenys tres vegades per setmana, intento acumular un mínim de 60 o 70 quilòmetres, i a més intento córrer amb motxilla, amb pes, acostumar-me a carregar equip a l'esquena.
No tinc temps per anar a córrer per la sorra, però el que sí que faig és no córrer per asfalt; sempre intento buscar llocs que no siguin uniformes i intento adaptar el peu i fer durícies, perquè bàsicament el que cal fer és això.
Ja m'ho imagino, i portar un equip específic... No sé si t'entrenes amb el mateix equipament o amb un equipament similar al que portaràs a la marató, a part del pes que puguis portar a l'esquena.
L'equip es redueix a les motxilles i, una vegada allí, hi ha una insolació molt forta, amb la qual cosa cal anar molt protegit amb cremes i amb una gorra amb “siroquera”. A mi em sap malament, però em fa vergonya (riures) anar per aquí entrenant amb “siroquera”, bidons davanters i el ventral de la motxilla. Vaig amb la motxilla, la qual cosa ja produeix el seu resultat, que és esmorteir el pes amb tot el cos i acostumar-te una mica a fer durícies també a l'esquena. En el bàsic també és específic portar un calçat que no sigui nou, que el tinguis molt treballat, i la veritat és que, gràcies a Déu, córrer és tan senzill que amb una samarreta i uns pantalons ja tires milles.
I això del pes, com ho entrenes? Primer vas començar amb pedres, però no t’anava bé, i després hi vas posar aigua…
Amb les pedres no sabia exactament el pes que duia i, com que tenia dipòsits d’aigua de vuit litres… De manera que, omplint la meitat del dipòsit d’aigua, sabia que almenys carregava quatre quilos a l’esquena, que eren quatre litres, amb la petita particularitat que els dipòsits són molt grans i, és clar, l’aigua en si ja es mou, però si el dipòsit va mig buit, te’l poses a l’esquena, vas corrent i oscil·lant d’un costat a l’altre. Fatal (riures). Al final em vaig adonar que els sacs de sorra són el més estable, no et destrossen l’esquena, no et destrossen la motxilla i et permeten anar seleccionant: pots carregar cinc, sis, set, dos, quatre, i fins i tot, en un moment donat, a mitja pujada o a mig entrenament, agafar-ne un parell i llençar-los a la muntanya, amb la qual cosa no embrutes, tornes a casa amb la bossa de plàstic i ja està.
Personalment, quin és el repte esportiu que et planteges?
Com a objectiu penso que cal anar a acabar-ho. Si tenim en compte el nivell d'exigència, penso que si ens plantegem acabar-lo ja és molt. Vull dir que no sé si aniré caminant tot el dia, no sé si correré i caminaré... Suposo que faré un mix, però no em puc plantejar posicions perquè hi ha gent preparadíssima, hi ha participants semiprofessionals i hi ha gent que, de fet, és professional, jo no m'ho puc plantejar... Així doncs, donades les condicions, penso que acabar ja és una gran satisfacció, acabar el menys tocat possible. (Riures)
Sí, acabar sencer.
A veure, sencer... Difícilment la gent acaba sencera, tothom acaba picat de peus, de nafres, d'infeccions i tot això. L'important és acabar el més assenyat possible per a, en cada etapa, tenir suficient oxigen al cap per a poder transmetre des d'allí algunes sensacions i algunes vivències. Transmetre-ho i compartir-ho amb tots. A veure, en aquest cas hem personalitzat aquesta aventura en mi i seré jo qui la portarà a l'esquena, qui la sudarà, però es tracta d'un projecte corporatiu i, per tant, haig de compartir tot el que pugui, transmetre-ho i, al mateix temps, que tothom es bolqui també en això.
Ara anava jo a plantejar-te-ho. En aquest aspecte, quin sentit té la participació de Viatges Tuareg en el Sables? Quina relació té amb el programa Tuareg-ACTIVE?
Sí, arran d'aquell dinar de l'estiu passat en què vam veure aquell butlletí informatiu i vam concebre aquesta idea, aquesta espurna o aquest ganxo de la participació en el Marathon des Sables, va sorgir també ACTIVE! ...Definim ACTIVE com aquells viatges en què tan important és la destinació com l'activitat esportiva que s'hi fa: rutes caminant, en bicicleta, en caiac esquís. El transport motoritzat passa a un segon pla i el motor principal som nosaltres amb la nostra voluntat i esforç
Quina és la teva funció professional a Viatges Tuareg?
Estic en l'àrea de programació i operacions. Jo m'ocupo del sud-est asiàtic i dels programes de trekking i senderisme.
Bé, llavors, des d'aquest punt de vista corporatiu, quin creus que és el repte que es planteja Viatges Tuareg? Per què una agència de viatges d'aventura com Tuareg es planteja enviar-te a tu, com a part integrant, a aquesta marató?
El primer objectiu seria transmetre la mateixa sensació que experimentem nosaltres en aquell primer moment en què vam tenir la idea. Que algú llegeixi aquest blog o vegi alguna imatge i percebi que Viatges Tuareg pretén, mitjançant la participació en aquesta marató, aconseguir una especialització alta, superior, en el sector de viatges actius, sobrepassant la línia que marca l'ésser mers venedors de productes de viatges per a establir un major nivell d'assessorament personal en aquesta mena d'experiències.
Es tractaria de fer una volta de rosca més en l'especialització de la pròpia agència...
Exactament.
Moltes gràcies, seguirem la teva aventura amb interès. Animo!
Gràcies.
Entrevista: Xavier Nerín / Fotografies: Quim Sevilla