Les dates estan cada vegada més a prop i cal començar a fer els deures.
Hi ha una llista de material que, fa uns mesos, quan la vaig veure, em vaig dir: “Uf! Això ja ho miraré amb calma quan falti menys”. En realitat crec que hi ha dos objectes indispensables: un bon calçat i una motxilla. Aquests dos elements cal preparar-los amb temps. Pel que fa al calçat, tots sabem que mai no s’ha d’anar a fer un trekking amb botes noves, i amb el calçat esportiu és el mateix, cal conèixer-lo, parlar-li i que s'adapti al nostre peu. La motxilla és una altra peça clau, és la base per transportar els 9 o 13 quilos que haurem de carregar a la nostra esquena durant les set jornades d'autosuficiència. Una bona relació i respecte mutu evitarà els fregaments que derivin en nafres o butllofes de grans dimensions.
Per entrenar amb pes, el primer dia que vaig tenir la motxilla, vaig agafar dues pedres grans i les vaig carregar dins. No podia esperar, tenia ansietat per sentir què era això de córrer amb pes. Vaig obtenir un resultat ràpid. A conseqüència del rebot dels cants de les afilades pedres, vaig treure part de la motxilla i part dels meus lumbars. Vaig aprendre la lliçó.
Segon intent: vaig carregar amb un dipòsit de 5 litres d'aigua, que no vaig arribar a omplir del tot, vaig posar aproximadament uns 4 litres. Convençut que almenys sabia els quilos que carregava a l'esquena, vaig sortir a entrenar. Error! L'aigua es balanceja de manera gratuïta d'un costat a un altre mentre corres i dificulta mantenir el pas recte; et converteixes en un autèntic pèndol.
Al final, la millor fórmula són unes bosses zip de congelats plenes de sorra del parc infantil. Cadascuna d'elles pesa un quilo just, de manera que abans de sortir a entrenar amb la motxilla vaig variant i trio si portar-me dos o tres o fins a sis bosses de congelats.