La cara B de carregar amb molts km en la motxilla és la pèrdua de la capacitat de sorpresa. Exactament el contrari del que ens va succeir amb el nostre recent viatge per la Puna argentina.
Allí descobrim un paisatge excepcional: vast, descomunal i gairebé buit, a més de 4.000 metres d'altitud.
A partir d'aquesta experiència redissenyem la ruta «Travessia de l'Altiplà: Puna argentina, Salar d'Uyuni i desert d'Atacama», incorporant-hi Tolar Grande i el seu entorn. El resultat és un viatge més complet i coherent que reforça el seu caràcter geogràfic i exploratori. Proposem viure la travessia de l'Altiplà per l'Argentina, Bolívia i Xile en un viatge de 18 dies; tenim dues sortides confirmades, el 15 de febrer i el 21 de juny de 2026, dues dates perfectes per descobrir la immensitat i els paisatges únics dels salars andins.
Contrastos entre l'Argentina, Bolívia i Xile
Aquesta ruta travessa el cor de l'altiplà andí, un immens territori compartit per Argentina, Bolívia i Xile, on l'altitud modela el paisatge, el clima i la vida.
La Puna Argentina és immensa i solitària. El relleu està format per grans altiplans, cons volcànics, salars i deserts de tons vermellosos. Aquí, el buit i la solitud són part de l'encant: pobles diminuts com Tolar Grande o Antofalla apareixen com oasis humans en una extensió gairebé lunar. És la zona més aspra, despoblada i menys coneguda de l'altiplà.
En creuar Bolívia el paisatge canvia sense perdre altura. El Salar d'Uyuni i la Reserva Eduardo Avaroa són un espectacle de color i horitzons infinits. Llacunes de colors, guèisers i volcans actius formen un dels ecosistemes més singulars de Sud-amèrica. Aquesta àrea és el cor demogràfic i cultural de l'altiplà andí i allí trobem pobles grans com Uyuni o Colchani d'una forta identitat comunitària -majoritàriament quítxues i aimares- que mantenen vives les seves tradicions a pesar que la quantitat de visitants no és petita.
Finalment, el viatge descendeix cap a Xile. En el desert d'Atacama la vida es refugia en oasis com Toconao o San Pedro, envoltat de salars, valls erosionades i llacunes altiplàniques. Les muntanyes es tenyeixen de vermells i verds minerals, i els guèisers del Tatio mostren l'energia viva del subsòl andí. La població és menor que a Bolívia, la cultura indígena està reconeguda oficialment i les seves comunitats gestionen el turisme i l'agricultura.
Un mateix escenari geogràfic, però amb tres rostres diferents: la Puna argentina, l'altiplà bolivià i el desert d'Atacama.
La mineria industrial a l'Altiplà
L'expansió de la mineria industrial —especialment la del liti i el coure— ha tingut un fort impacte social i ambiental en les comunitats de l'altiplà. Les explotacions creen ocupació i milloren l'accés a camins i serveis, però també generen tensions per l'ús dels recursos i pel repartiment dels beneficis.
A tall d'exemple podem citar el Salar de Uyuni, una de les grans reserves mundials de liti que és tant una oportunitat de desenvolupament nacional com un motiu de conflicte amb les comunitats quítxues i aimares que reclamen una participació més equitativa en els beneficis i en la gestió del recurs. També en el Desert d'Atacama la mineria ha transformat el paisatge i reduït la disponibilitat d'aigua en zones com San Pedro, afectant els ecosistemes i les activitats tradicionals dels pobles atacamenys.
En general, la mineria de l'altiplà combina promeses de progrés econòmic amb desafiaments ambientals i culturals, en una regió on l'aigua i l'equilibri ecològic són tan valuosos com els minerals que s'extreuen.
Visualitza l'article del viatge
Travessia de l'Altiplà Andí: el viatge
Argentina, Xile i Bolívia✔️ Sortides 21 JUN | 6 sep 2026
✔️ Preu a partir de 4600€
