Per participar en el Marathon des Sables, planificar un bon entrenament és essencial.
D'una banda tenim la preparació física, perquè com més habituat a córrer tinguem el nostre cos, menys es ressentirà en realitzar 260 quilòmetres en set dies. I d'altra banda està la preparació contextual del que ens trobarem en el desert. El terreny per on transcorren les etapes varia de hamada a erg i zones molt pedregoses. Pel que he llegit, tothom coincideix que els peus sofreixen molt. Encara que només es corri un parell de dies per erg, dunes de sorra, la sorra fina que penetra pels mitjons està sempre present. És precisament aquesta sorra fina, que entra en majors o menors quantitats, la que, a base de frec, provoca unes butllofes de campionat.
- foto: Daniel F. Guijarro
En les últimes edicions de la marató, molts participants van amb polaines, suposo que amb això la cosa millora. Algú em va dir que en algunes platges pròximes a Barcelona és possible veure gent que entrena amb motxilles i gorra amb “siroquera”. També he llegit en un blog que uns de Saragossa, mancant platja, entrenaven pels camps recentment acabats de llaurar
Tota opció és correcta mentre un busqui adaptar els peus a tot terreny. En fi, el que és clar és que com més durícies tinguem en els peus, menys sofrirem.
- Pere Mongay, entrenant
A Uarzate, les temperatures a l'abril poden arribar als 40o o 45o. Pocs dels participants hauran entrenat amb aquest clima tan hostil. En realitat, algunes vegades quan surto a córrer intento posar-me més abric del necessari, per a començar així a sofrir calor o almenys imaginar-me què ens trobarem. En algun blog he llegit que la sensació és semblant a córrer amb un assecador de cabells enganxat en la cara...
Cada vegada que torno després de córrer una bona estona, em dono una bona dutxa i començo a assaborir una cosa inexistent durant la carrera. Set jornades corrent, sudant i sense poder dutxar-se! Suposo que amb set tovalloletes humides, una per dia, podré passar. El manual de la tovalloleta humida és senzill, però és important respectar l'ordre. S'agafa la tovalloleta de la bossa i comença un a netejar-se sempre de dalt cap avall, passant per cantonades i racons. No cal invertir mai el sentit, podria ser fatal. Recordo la sensació del primer dia d'alguns viatges pel desert. Tothom se sent molest per la sorra que va entrant per totes les parts del cos, de manera que irrita i pot provocar cert malestar físic i psicològic. Passats tres dies, tots ja som autèntics tuareg del desert. Mentre parles, vas notant com vas aixafant els petits granets de sorra. La sensació és una barreja de mastegar xiclet i menjar trossets petits de patates xips. Les quantitats de sorra engolides són tan ínfimes que no cal preocupar-se per possibles rentades d'estómac o similars.