Ha de deixar-te de pedra (o acabar de fondre't) anar corrent pel desert i que, de sobte, et vagin apareixent nòmades berbers i et diguin: “Very happy tomorrow!”. Encara que imagino que més sorprenent ha de ser per als berbers anar caminant per les seves solitàries rutes de sempre i, de sobte, trobar-se amb 850 persones… Tan sorprenent que intenten contactar amb ells deixant anar les tres primeres o, potser, les úniques paraules que saben en anglès, com si es tractés d'extraterrestres.
Mentrestant, entre els concursants destaca sobretot la companyonia i, més que competir, els corredors s'animen i es donen suport els uns als altres mentre travessen un dels entorns naturals més hostils del planeta. Per sort, el dia d'ahir va ser una mica ennuvolat, la qual cosa els va facilitar la carrera a tots.
Això és el que ens explica Pere en el correu que ahir va aconseguir enviar-nos des del campament, en finalitzar la primera jornada de ni més ni menys que 33 km, 13 dels quals van transcórrer per les altes dunes de l'Erg Chebi. Recorregut que ell va realitzar en tan sols 4 hores, 51 minuts i 3 segons. De bogeria, anem, encara que a mi em sembla que, per a ell, el més difícil va ser intentar escriure'ns des d'un ordinador amb teclat “antiarena”!
Avui la carrera continua. A les 9 en punt del matí (les 11.00 l'hora espanyola) han iniciat els 38 km que conformen la segona etapa, una mica més llarga però amb menys dunes. Podeu seguir l'avanç de Pere al RaceTraker. Jo personalment no puc apartar els ulls de la pantalla!