Blog de Viatges Tuareg

Un gran viatge no va lligat a una duradauna destinació o un mitjà de transport determinat, sinó que és aquell que suposa un repte. I en una nit com la d'avui recordem a tres viatgers que van decidir emprendre un gran viatge seguint una estrella: Melcior, Gaspar i Baltasar. Un viatge en el qual van travessar el desert per portar or, encens i mirra a un nounat.

No sabem amb certesa si van creuar el desert de Namíbia, el de Gobi, el de Wadi Rum o el del Sàhara. El que sí sabem és que cadascun de vosaltres, viatgers, teniu un repte a l'hora de llançar-vos a l'aventura ja sigui seguint un estel, un somni, conèixer nous llocs, ...

Si hi ha una cosa típica d’aquestes dates, a més dels dolços nadalencs, les reunions familiars i els grans àpats, són els recopilatoris i les llistes de propòsits que aquest any sí que complirem. Nosaltres hem preparat la nostra llista per al 2018. Tu ja tens la teva?

Segur que entre molts de vosaltres en la llista hi ha un punt que diu: «d'enguany no passa que faci aquest viatge que sempre he volgut». Aquest no sol ser un somni proper; el més habitual és que el projecte es refereixi a llocs a l'altra punta del món.

El nostre objectiu en aquest viatge és veure i fotografiar les aurores boreals i ho farem de la mà de Ignasi Rovira responsable d'acompanyar-nos durant aquest viatge. Ell serà qui, a la tarda, ens parlarà d'aquest fenomen i ens donarà consells pràctics de com fotografiar-les.

Com les aurores boreals es veuen de nit, si el temps acompanya, aprofitarem les hores de llum per gaudir d'un programa d'excursions i activitats pròpies de l'hivern de la Lapònia. I no patiu pel fred, perquè abans d'iniciar les activitats, l'organització proporciona a tots els participants equip tèrmic. Consta d'una granota tèrmica, manyoples gruixudes i botes amb botins interiors.

La festa del Timkat, és la festa més important per als fidels ortodoxos etíops. El Timkat se celebra cada 19 de gener i se celebra durant tres dies. El quaranta per cent dels etíops s'identifiquen com a cristians i es troben entre una de les tradicions cristianes més antigues del món. Aquesta celebració de l'Epifania recorda el baptisme de Jesús al riu Jordà amb una recreació ritual i desfilades amb rèpliques de l'Arca de l'Aliança.

Segur que molts de vosaltres teniu retingut en la vostra memòria algun viatge amb la família quan éreu petits. Perquè viatjar ens marca a tots, però especialment als nens que, per molt petits que siguin, a mesura que es vagin fent grans aquests records aniran aflorant i recordaran com van ser aquells primers viatges en família.

Sabem que a molts us assalten els dubtes a l'hora de viatjar amb els més petits de la casa perquè alguns de els viatges són llargs i amb vols intercontinentals. I qui no recorda aquells viatges eterns per carretera quan érem nens? Cap de nosaltres en va quedar traumatitzat. Avui dia les coses han canviat i un vol de 10 hores amb totes les comoditats no els fa res.

Txad sempre ha estat un lloc on els viatgers s'acomiaden de la seva zona de confort i saluden l'aventura. L'art de viatjar aquí és exigent en tot el sentit de la paraula.

Això, tanmateix, és part de l'atractiu del país, una oportunitat per a apartar-se immediatament de tot el que saps i arribar a un lloc que promet experiències, bones i dolentes, que no ocorren en cap altra part. Però si Txad és un lloc tan exigent per a viatjar, per a què molestar-se? Imagina’t oasis sublimes amagats en els deserts del nord, un gran ramat de vida salvatge que travessa parcs nacionals i el Llac Txad, de blaus profunds, que espera l'arribada de barques a la seva riba. En poques paraules, el Txad és un país i una experiència que no s'oblida fàcilment.

Les llibreries també ens porten de viatge; i avui, que és el seu dia, no us oblideu de passar per la vostra preferida perquè pugueu somiar desperts, preguntar, assessorar-se, llegir i consultar guies, bussejar en literatura viatgera, comprar mapes o accessoris de viatge...

I és que no es pot negar: aquestes llibreries són llocs magnètics que exerceixen una atracció irresistible per a tots aquells a qui els agrada viatjar, al voltant dels quals gravitem buscant complicitats en els primers passos d'un gran viatge o, per què no, a la tornada d'un d'ells.

I també volem expressar des d'aquí el nostre agraïment als llibreters que posen al nostre abast els llibres, aquests magnífics transmissors somnis, il·lusions, passions.

  Per això, us convidem a recórrer el món a través de les nostres llibreries favorites

1. TÒQUIO – BOOK & BED

Una llibreria en la qual un pot dormir; petits compartiments donen la benvinguda a persones que desitgen romandre en el lloc per a llegir. Podem passar la nit devorant llibres en japonès o anglès. El concepte s'ha ampliat des que es van obrir altres dos Book & Bed a Kyoto i Fukuoka.

Quan pensem en piràmides el primer que la nostra ment visualitza són les piràmides de Egipte. Sabíeu que el Sudan té més piràmides que Egipte però que la presència de turistes al país és gairebé nul·la? Un luxe difícil de trobar avui dia amb el turisme de masses.

Sudan és un país africà igual que Egipte que posseeix gran quantitat de piràmides i on també ha quedat reflectit el talent natural del ser humà i també la seva història. És un lloc meravellós, on podem tocar el passat amb les puntes dels dits i que sembla que, per desgràcia, ha caigut en l'oblit. Sudan és un dels països que menys turistes rep a l'any.

Benín, un petit país de Àfrica occidental obert al golf de Guinea pel seu extrem meridional, un mosaic ètnic que conserva tradicions i idiomes autòctons malgrat els efectes de la colonització francesa. Benín és un lloc ancorat en el temps i molt poc explotat turísticament; amb una dura història d'esclavitud a la seva esquena i un llarg camí cap al desenvolupament. A més, és el bressol del vudú.

Oman és un d'aquests països en els quals amb prou feines es fixa però que mai s'oblida. Aquest país, poc poblat (una mica més de tres milions d'habitants) però de grans dimensions, és un lloc peculiar, i no només per la varietat i exuberància dels seus paisatges verges. El 80% de la seva territori es desert i on podem trobar els autèntics pobles beduïns, més coneguts com els moradors del desert.

La lava del volcà Erta Ale  és un espectacle que hipnotitza amb la seva força viva i fascinant. El magma que flueix del cor de la terra feta flames, explota i engoleix les roques, és un mar agitat de pedra líquida i negra.

Per gaudir d'aquest volcà etíop s'haurà de tenir un esperit aventurer ja que qualsevol recorregut per zones remotes porta implícit »per se» un cert grau de duresa. En el cas d'aquesta ruta al Danakil, s'afegeix el fet que el terreny i la climatologia són poc amigables. Altes temperatures, escassetat d'aigua i terreny difícil es conjuguen per exigir al visitant un cert esperit de sacrifici i d'adaptació a les circumstàncies. L'esforç té en aquest cas la seva recompensa.

És real el que estic veient? Es va preguntar Ignasi Rovira quan va trepitjar per primera vegada aquesta remota regió del Etiòpia.

La imatge era gairebé irreal, dos nens bevent sang directament d'una vaca a la qual li havien disparat un petit dard; un ritu ancestral amb extraordinària puresa encara que difícil d'entendre per a l'ull occidental.

Qui de vosaltres no ha vist alguna vegada Gladiator, El Regne dels cels, Babel, Prince of Pèrsia o La Mòmia. Entre les més antigues, es van rodar algunes de mítiques com Jesús de Natzaret, Marco Polo o Sodoma i Gomorra. I atenció, fans de Joc de trons: aquesta és la ciutat que Daenerys Targaryan allibera en l'últim capítol de la tercera temporada.

Totes elles han estat rodades en un magnífic escenari de nom exòtic Ait Ben Haddou, un lloc, que més enllà de ser un set de rodatge, és un ksar, un poble fortificat la història del qual es remunta a gairebé mil anys, encara que el laberint de torres estretes i crenulades que es veuen aquests dies són principalment del segle XVII. Una ciutat fortificada mil·lenària, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1987.

La setmana passada publicàvem a Facebook una notícia de El País en el qual parlava sobre Sikkim i els seus cultius orgànics que ens va cridar molt l'atenció. Sikkim és un estat enclavat a l'Himàlaia, sense connexió de tren o de vols comercials fins avui. Però Sikkim va aconseguir triomfar en la seva missió superant tots els obstacles. Fa 12 anys, el 2003, quan el govern dirigit per Pawan Chamling Va decidir fer de Sikkim un estat d'agricultura ecològica mitjançant una declaració en l'assemblea legislativa. En l'actualitat, s'ha convertit en el primer estat totalment orgànic de l'Índia en implementar pràctiques orgàniques en al voltant de 75.000 hectàrees de terres agrícoles.

Els llibres són, des que som nens, una font inesgotable d'inspiració. Són capaços de transportar-nos a altres mons totalment desconeguts i ensenyar-nos llocs fascinants on mai no hem estat. D'alguna forma, molts d'ells, ens animen a viatjar i a conèixer de primera mà aquests llocs. Avui fem un petit recorregut per aquests llibres que us poden ajudar a l'hora de triar una destinació dins d'Àsia.

Quan un s'endinsa en el Parc Nacional d'Anavilhanas, es van passant una infinitat de petits illots i manglars que en l'època seca deixen al descobert platges de sorra blanca. En aquest punt el Riu Negre assoleix els 27 km d'amplada i sembla pràcticament un mar obert. Gairebé 400 illes es distribueixen al llarg de 90 km i formen l'arxipèlag d'aigua dolça més gran del món. Aquí el cabal és enorme i, alerta, perquè la profunditat del riu és d'uns 300 metres!

En un remot racó al nord de Tanzània s'alça una sorprenent muntanya anomenada Ol Doinyo Lengai, on les fonts de lava s'endureixen en l'aire i després es fragmenten com a cristall.

En llenguatge Masai significa Muntanya de Déu i es troba a prop del llac Natron forma part del sistema volcànic del Gran Vall del Rift. El volcà es troba en una part de la zona de falla anomenada Quadrícula de Sikes i és un dels volcans més curiosos, ja que és l'únic que llança lava natrocarbonatita. Aquestes laves són com cap altra lava, repletes de calci, sodi i diòxid de carboni, donant lloc a algunes de les propietats més estranyes d'aquest tipus d'erupcions.

El llac Issyk-Köl (Ysyk-Köl, Issyk-Kul) és el segon llac alpí més gran del món després del llac Titicaca en el cas de Sud-amèrica. El nom, que significa «llac calent», és una cosa exagerada. Una combinació d'extrema profunditat, activitat tèrmica i salinitat suau asseguren que el llac mai es congeli, fins i tot en els ferotges hiverns de Àsia Central, malgrat estar a una altitud de més de 1600m.

Es desconeix l’origen del llac, però sí que s’ha pogut demostrar que hi ha una ciutat medieval construïda al segle V aC que va quedar submergida per una inundació a causa d’un terratrèmol al XVI. Un fet que s’ha anat demostrant al llarg dels anys amb les expedicions submarines que s’hi han fet i on s’han trobat monedes d’aquella època.

Diuen que per a conèixer millor un país, o potser el món, existeixen dues opcions: recórrer-lo o llegir-lo. O totes dues coses. El Perú té llocs meravellosos com Cusco, Abancay, les platges del nord o Arequipa.

Albània, un país que fins als 90 va viure d'esquena Europa sota l'amenaça d'una invasió que mai va arribar. Ara camina ràpid cap al futur. Al sud de Tirana trobem l'Albània monumental i històrica. Antics pobles d'origen otomà, ben conservats i declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO . Ciutadella, conjunts arqueològics i antics nuclis històrics que fan les delícies de l'aficionat a la història i l'arquitectura.

Vols conèixer Albània? Tenim sortides organitzades per viatjar al setembre i a l'octubre i un viatge a Albània especial per Cap d'Any de 10 dies.