A l'oficina de Barcelona van voler fer un comiat i vaig aprofitar per ensenyar-los l'equip i l'equipatge.
Joan B. no va poder resistir la temptació de provar-se les ulleres, la gorra, la motxilla i l'arnès portabegudes. Ara ja podem imaginar el que han de pensar els habitants del Sàhara marroquí en trobar-se amb quatre-centes persones vestides d'aquesta manera i corrent pel desert.
A l'oficina de Barcelona van voler fer un comiat i vaig aprofitar per ensenyar-los l'equip i l'equipatge.
Joan B. no va poder resistir la temptació de provar-se les ulleres, la gorra, la motxilla i l'arnès portabegudes. Ara ja podem imaginar el que han de pensar els habitants del Sàhara marroquí en trobar-se amb quatre-centes persones vestides d'aquesta manera i corrent pel desert.
Aquest és el meu equipatge, tot el que m'emporto per als set dies de carrera, menjar inclòs. L'equació a resoldre és com encaixar-ho tot en una motxilla de 20 litres, més petita que la popular motxilla de dia de Viatges Tuareg. No serà fàcil.
Porto una setmana lesionat, una setmana de repòs absolut, una setmana de vacances o càstig...
Quan ja falta poc per partir cap al Marroc, tinc una sobrecàrrega muscular. He visitat un parell de metges i el segon m'ha deixat més convençut que el primer.
A l'esquerra de la imatge, l'esmorzar: una barreta energètica, un cafè vienès i cereals per barrejar amb el caputxí.
Al centre, el refrigeri que es consumirà durant la cursa: més barretes, gels, fruita seca i un sobre per preparar una beguda isotònica.
A la dreta, el sopar: liofilitzats i sopes instant.
“L’important és acabar amb el màxim de seny possible per, en cada etapa,
tenir suficient oxigen al cap per poder transmetre des d'allí algunes
sensacions i vivències”.
Pere Mongay seva activitat professional com a programador de viatges en Viatges Tuareg amb el seu entusiasme per les activitats a l'aire lliure. Sent la necessitat de recórrer les muntanyes, ja sigui a peu a l'estiu o calçant esquís a l'hivern. Ha participat en diferents competicions de disciplines tan diverses com els raids d'orientació, l'esquí de travessia o les curses de muntanya. Ara es disposa a participar per primera vegada en una de les curses de llarga distància més dures del món, el Marathon des Sables. En la conversa, transmet passió per la seva feina i pels esports a l'aire lliure.
Si preguntéssim a la gent pel carrer què és una prova d'esforç, molts coincidirien en la mateixa definició: l'examen físic que els fan als jugadors quan els fitxa un altre equip. La imatge la tenim tots clara: pantalons curts i una cinta mecànica sobre la qual córrer.
He llegit en algun document de l'organització del Marathon des Sables que recomanen un mínim de 3.000 a 4.000 quilocalories/dia per participant. 4.000 quilocalories són moltes! No tinc ni idea de quantes calories o kcal ingereixo cada dia, però hauré de calcular-ho.
Avui he redescobert una nova part del meu cos, els dits dels peus!
La setmana passada vaig estar en una botiga especialitzada en tot el relacionat amb el material d'atletisme. Vaig quedar estupefacte en veure l'espai que dedicaven als mitjons. Milers de mitjons exposats, no només de diferents talles i colors, sinó amb mil i una funcionalitats.
L'esperit de autosuficiència del Marathon des Sables és una de les característiques que fan que aquesta competició sigui considerada una de les curses més exigents. Autosuficiència al desert vol dir que cada participant carrega a l'esquena tot el necessari per sobreviure durant set dies, des del sac de dormir fins a tot el menjar, excepte l'aigua.
Les dates estan cada vegada més a prop i cal començar a fer els deures.
Hi ha una llista de material que, fa uns mesos, quan la vaig veure, em vaig dir: “Uf! Això ja ho miraré amb calma quan falti menys”. En realitat crec que hi ha dos objectes indispensables: un bon calçat i una motxilla. Aquests dos elements cal preparar-los amb temps. Pel que fa al calçat, tots sabem que mai no s’ha d’anar a fer un trekking amb botes noves, i amb el calçat esportiu és el mateix, cal conèixer-lo, parlar-li i que s'adapti al nostre peu.
Per participar en el Marathon des Sables, planificar un bon entrenament és essencial.
D'una banda tenim la preparació física, perquè com més habituat a córrer tinguem el nostre cos, menys es ressentirà en realitzar 260 quilòmetres en set dies. I d'altra banda està la preparació contextual del que ens trobarem en el desert. El terreny per on transcorren les etapes varia de hamada a erg i zones molt pedregoses.
Que bonic que és córrer, que bo que és calçar-se unes esportives i sortir al carrer a desconnectar després d'una llarga jornada laboral. Que saludable que és alliberar-se de les preocupacions corrent, fent esport.
Mentre un trota, deixa enrere aquestes càrregues negatives i tensions acumulades, és un reset mental necessari. M'agrada córrer, em dóna equilibri i em permet afrontar el dia a dia amb bon humor i entusiasme.
Aquesta activitat que un practica per plaer quan el cos i la ment li ho demanen perd el seu atractiu i passa a ser una rutina que implica constància i disciplina. Córrer hores i hores, i acumular quilòmetres a les cames, és el mínim per presentar-se al Marathon des Sables. Amb la situació familiar i laboral de cadascun, cal fer equilibris per rascar hores i sortir a entrenar.
Entre setmana aconsegueixo sortir tres vegades a la nit. El dissabte o el diumenge els reservo per fer tirades llargues de tres o quatre hores amb la motxilla a l’esquena, el mp3, les barretes, molta aigua i… a córrer!
És difícil córrer a l'hivern, cal disfressar-se amb doble samarreta i malles tèrmiques, gorra, guants i, tot i així, passes fred o et sobra tot. La imatge per excel·lència que tenim tots del footing és aquella en què apareix un passeig marítim en una tarda calorosa i, entre patinadors i venedors de gelats, passes tu amb els teus walkman. La realitat d'entrenar és una altra, més solitària, freda i dura. Normalment sol ser de nit, sota la llum tènue dels fanals, amb boira o una mica de pluja com a acompanyants, i poc soroll, excepte l'inseparable compàs de cada pas…
Et donem la benvinguda al blog de Viatges Tuareg⁇
Aquest blog que ara iniciem s'inaugura amb l'aventura de Pere Mongay en el Marathon des Sables, un dels raids més durs del món que es desenvolupa per les sorres del desert marroquí.
Intentarem transmetre-us la seva visió personal, tant durant el període de preparació com durant el desenvolupament de la prova i el retorn a casa...
El Marathon des Sables és una carrera a peu de llarga distància en què els participants han de recórrer, durant set dies i en sis etapes, 250 quilòmetres pel desert del Sàhara marroquí. Es tracta d'un dels raids més durs del món i una prova pionera en la qual s'han inspirat la resta de les proves desèrtiques.